Empresonaments, clausura de mitjans i repressió
La repressió posterior a l'ocupació de l'exèrcit espanyol (amb la Legión al capdavant) va anar seguida de l'empresonament els principals protagonistes de la proclama de l'Estat català [Extens llistat de la repressió posterior al 6 d'Octubre, confeccionat per l'Editorial Base].
Durant les setmanes següents el govern espanyol va estendre la repressió a tots els municipis de Catalunya, fins el punt que dos mesos després, el desembre de 1934, hi havia uns 3.400 empresonats polítics. Lluís Companys i els membres del seu govern foren empresonats i jutjats pel Tribunal de Garanties, que els va condemnar 30 anys de presó, i foren enviats als penals de Cartagena i de Santa María. Josep Dencàs, però, que havia fugit, va marxar a l'exili. El comandant Pérez Farràs i el capità Escofet, fidels a la Generalitat, van ser condemnats a mort, però el president Alcalà-Zamora va indultar-los tot commutant la pena per 30 anys d'empresonament major el 5 de novembre.
Durant tot aquest temps foren usats com a vaixells-presó principals l'Uruguay a Barcelona (amb uns 2.500 presos de diferent condició professional i social, com polítics, funcionaris de la Generalitat i diverses persones de professions liberals, treballadors manuals, sindicalistes, etc.), i el vaixell-presó Manuel Arnús a Tarragona (amb presos majoritàriament pagesos). Posteriorment els empresonats van ser dispersats a diversos penals espanyols.
La repressió també va incloure la van prohibició de diverses publicacions, entre les que destacaren els diaris La Publicitat, L'Opinió, La Humanitat, El Diluvio, Solidaridad Obrera i la publicació setmanal La Rambla.
