L'acte també comptarà amb l'actuació de la colla bastonera de Gràcia 'Cop a Cop', la Lectura de
poesia, a càrrec de David Caño, la lectura de la Carta de na Lola, presa actualment i ex-companya de militància d'en Jordi i és clourà amb parlament d'Endavant i la Cantada
d'Els Segadors i La Internacional.
Ara fa just un mes, l´esquerra independentista commemorava l´assassinat del jove Gustau Muñoz, assassinat perpetrat fa 30 anys per les forces d´ocupació espanyoles durant la manifestació de l´Onze de Setembre de 1978. No molta gent sap, però, que en Gustau va morir als braços d´un company seu de militància, en Jordi, que moriria un mes després, el 14 d´octubre de 1978.
En Jordi Martínez de Foix i Llorenç va néixer el 23 d´abril de 1957.
Era fill de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona. Ja amb 15 anys va
entrar a militar al PC(i). La seva consciència de classe el feia
defugir els intel·lectualismes, i apostava fermament per la classe
treballadora. Desenes són les manifestacions que acumulava a les seves
esquenes. El 2 de desembre de 1977, en una de les moltes manifestacions
en què va participar, és ferit de bala per policies de paisà. A
l´hospital, l´assetjament policíac és constant. Va ser donat d´alta l´1
de maig de 1978, i aquella mateixa tarda va anar a la manifestació.
L´activitat política d´en Jordi era frenètica.
A finals del 1978, sense temps per refer-se de l´assassinat d´en Gustau, que el va colpir enormement, en Jordi preparava uns artefactes per fer servir el 15 d´octubre, en memòria del president Lluís Companys, afusellat pel feixisme feia 38 anys. En Jordi era en un pis franc que tenia a Nou Barris, a l´aleshores C/Lucena, actualment Passeig Verdum. Mentre manipulava els explosius, aquests li van explotar a les mans, causant-li la mort immediata. Eren les 21:23h del 14 d´octubre; a aquesta hora se li va parar el rellotge.
En la investigació posterior van trobar fòsfor al pis, un material que no es feia servir per als explosius que utilitzava en Jordi (de tipus irlandès). El fet que la ubicació fos un pis franc, que només coneixien en Jordi i els seus, ha portat sempre la família a pensar en una infiltració dins el grup; aquesta acusació ha suposat discussions amb alguna gent del PC(i).
El 30 d´octubre d´aquell mateix any, la família, amics/es i companys/es d´en Jordi van voler retre-li homenatge a la Parròquia de Sant Andreu, a la Pl. Orfila. A l´acte, hi havia d´intervenir en Lluís Maria Xirinacs, el pare d´en Jordi, gent de Socors Català, i d´altres companys de militància. Centenars de persones s´hi van acostar, però es van trobar la plaça i els voltants ocupats per la policia espanyola. La família, volent evitar més dolor, va decidir no fer la cerimònia, malgrat que el mossèn no s´hi negava tot i la prohibició.
Ja en aquell acte, en Jordi hi era descrit com a "patriota i comunista". És per això, per la seva lluita i compromís amb el país i la classe treballadora, que l´esquerra independentista el considera uns dels lluitadors caiguts en combat. I com fa ja alguns anys, l´assemblea local de Sant Andreu-Nou Barris d´Endavant, a Barcelona, li organitza un homenatge. Enguany serà el dissabte 18 d´octubre, a les 18:30h, a la Pl. Comerç de Sant Andreu.
En Jordi és una víctima més de la mal anomenada "transició", una més d´aquelles persones que van lluitar per una democràcia veritable que encara és lluny d´arribar. De ben segur que ara seria titllat de terrorista, com totes les persones que lluiten contra el capitalisme fins a les últimes conseqüències. És a les nostres mans, però, recollir el seu testimoni i recordar-lo, com fa la família, cada 14 d´octubre, a les 21:23h, tot escoltant "Campanades a mort", de Lluís Llach. El millor homenatge, com sempre, lluitar fins la victòria.
Per saber-ne més:
