-En quina situació es troba ara Batasuna?
És evident que han volgut fer mal a l'esquerra abertzale amb l'operació policial de Segura, que és una actuació en clau repressiva des de la judicatura i impulsada per l'Executiu espanyol. Aquesta situació és la conseqüència directa de la ferma posició mantinguda per l'esquerra abertzale en el procés negociador i, per tant, no s'entén el que s’està esdevenint, tot el que està passant des de juny, sense tenir en compte el desenvolupament i final del procés de diàleg 2005-2007.
-I en quina situació es troben aquells qui durant temps han actuat i actuen com a cares conegudes de Batasuna i ara queden en, diguem, llibertat vigilada?
No ocultaré que no és en absolut una situació còmoda. Resulta especialment difícil des del 6 d'octubre. Però aquesta condició de llibertat vigilada al·ludida és desgraciadament una situació força coneguda. L'esquerra abertzale i els seus portaveus patim des fa temps un assetjament constant i especialment intens -fins i tot més que ara- en els moments més intensos de les negociacions polítiques, en plena treva d'ETA.
-Temien que pogués passar alguna cosa així?
En una ràtzia d'aquestes característiques no és previsible el quan, però estava previst perfectament en la nostra anàlisi i en les nostres previsions. El Govern espanyol va abandonar la taula de negociació al maig jurant que ens la farien pagar a l'esquerra abertzale i, de fet, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'ha dedicat en els mesos d'estiu a contactar amb els diferents agents que van exercir labors de mediació i observació en el procés negociador per a anunciar que aquesta seria la manera amb què procedirien contra l'esquerra abertzale. Per tant, no ha estat una sorpresa, sinó una agressió anunciada.
-Per què el ministre d'Interior, Pérez Rubalcaba, es veu obligat a donar explicacions des de l'estranger?
Fonamentalment perquè els agents intermediaris i observadors que van prendre part en el procés negociador fins a l'últim moment són agents polítics i institucionals de primer ordre i el Govern espanyol s'ha vist en la necessitat d'intentar pal"liar l'enorme ridícul que va suposar la seva fugida de la taula de negociació.
-Vostès també tenen relacions amb agents internacionals. Què n’opinen ells, de com s'ha desenvolupat i conclòs el procés negociador?
Després d'invertir moltes hores en l'últim intent negociador de maig i quan encara les diferències entre les parts eren evidents, els agents internacionals que van exercir labors d'intermediació van proposar prendre la responsabilitat d'elaborar un acord final que consideraven que podria satisfer les posicions tant de l'esquerra abertzale com del Govern espanyol. Ambdues parts van acordar donar el seu beneplàcit a aquesta iniciativa, que finalment va ser posada sobre la taula després de diversos dies d'elaboració. Va ser una proposta d'acord final que no satisfeia les aspiracions de l'esquerra abertzale, però que va ser considerada suficient per la nostra banda per a possibilitar l'acord. El Govern espanyol, en canvi, va muntar en còlera contra els mediadors i va abandonar la taula, postura que es fa més incomprensible quan coneixia que ETA adoptava el compromís d'una iniciativa de desarmament. Tota aquesta situació, finalment, va deixar en evidència la nul·la voluntat d'acord del Govern espanyol, que sempre va afirmar estar disposat a acordar continguts polítics en el cas que tingués la seguretat que existia voluntat per part d'ETA de fer definitiu l'alto el foc permanent.
-Com pot seguir endavant una organització de la qual han detingut la major part de la seva direcció política, amb l'agreujant que això se suma a múltiples detencions anteriors?
En el cas de l'esquerra abertzale no estem parlant ni de polítics professionals ni de referencialitats insubstituïbles. L'esquerra abertzale és un gran col·lectiu on el fonamental és la tasca política i no qui la desenvolupa. Això fa que la seva capacitat de regeneració no respongui als clixés dels partits polítics clàssics sinó a l'embranzida d'una gran massa social que s'identifica amb els seus objectius.
-Es treballa ja en la substitució dels empresonats?
En els moments més durs en els quals persones referencials amb responsabilitats concretes han estat empresonades sempre hem sabut trobar els mitjans perquè la línia política de l'esquerra abertzale i, especialment, els seus objectius polítics no estiguessin desatesos. No tinc cap dubte que en aquest cas això no serà una excepció.
-Es parla molt que s'estava produïnt ja un relleu de la direcció política, que nous durs anaven a substituir d’anteriors que també eren durs però que amb el temps s'han anat estovant. Bromes a part, què hi ha d'això?
El discurs dels durs i dels tous ha estat un recurs utilitzat molt sovint per a intentar crear divisió al si de l'esquerra abertzale. Els durs d'avui apareixen com els tous de demà depenent de la intenció del polític o del periodista de torn. Sembla mentida que encara continuïn insistint en una tàctica contrainsurgent tan obsoleta i que els ha donat nuls resultats fins ara. En aquest cas concret, cal subratllar que tota la literatura publicada sobre la reunió de Segura relativa a noves i velles direccions polítiques resulta radicalment falsa.
-L'esquerra abertzale té per davant tres importants reptes durant els pròxims mesos: respondre als atacs de què serà objecte, desenvolupar la seva pròpia estratègia política i situar-se també davant la proposta de Juan José Ibarretxe i els possibles futurs escenaris. Anem a pams, com respondran als atacs?
Els atacs estan adreçats contra l'esquerra abertzale i som els seus militants els qui rebem els cops més directes. Però només cal fer-hi una ullada a l'acte del jutge Garzón per a percebre clarament que són les opcions autodeterministes i independentistes aquelles que estan sent criminalitzades. Esdevé clarament criminalitzada tota l'actuació a favor del diàleg i d'un escenari de pau que a banda de l'esquerra abertzale han desenvolupat importants sectors socials d'aquest país. Per tant, l'esquerra abertzale, quan pensa en una dinàmica de resposta, compartirà la iniciativa política amb aquests sectors compromesos amb el canvi polític i la necessitat de pau.
-Quan demanen solidaritat o denúncies la resposta és que vostès no solen ser solidaris respecte a altres casos...
Això és radicalment fals. L'esquerra abertzale s'ha destacat durant els últims anys per haver representar el sector polític d'aquest país que més ha fet perquè la violència política esdevingués un record del passat i puguéssim conèixer un escenari de respecte a tots els drets. He d'afegir que qui utilitza aquest tipus de discurs contra l'esquerra abertzale acostuma a jerarquitzar els drets humans deixant en evidència que està disposat a actuar en contra d'aquells que considera secundaris. La portaveu del Govern de Lakua acostuma a atacar a l'esquerra abertzale dient que el dret a la vida és el primer i nosaltres considerem que el primer dret és el dret a existir com persona, com poble i, en ambdós casos, sent subjectes de drets que en aquest cas es vulneren diàriament, especialment per aquells que han fet del discurs de la condemna una rutina que ja no serveix per a amagar la gran responsabilitat que tenen en l'existència d'un conflicte polític i violent en aquest país.
-Quins camins prendrà l'estratègia política de l'esquerra abertzale per als pròxims mesos?
La resolució del conflicte, a la vista dels últims esdeveniments, és més prioritària que mai. Per a això, l'esquerra abertzale té una oferta política definida, que és la proposta per a un nou marc democràtic que, a data d'avui, és l'única sobre la taula i que serveix com recepta de solució més enllà de les meres posicions ideològiques. Aquesta serà la nostra principal eina de treball per a interpel·lar a la resta d'agents polítics i, si més no, per a reclamar-los que també ells presentin a la societat basca les seves ofertes respectives.
-Què espera l'esquerra abertzale d'Ibarretxe i dels seus plans?
En primer lloc, no serà l'esquerra abertzale qui posi cap tipus d'obstacle perquè els bascos i basques siguem finalment consultats. Per tant, cal preguntar-se si la iniciativa d'Ibarretxe serveix per això, perquè tots els bascos i basques siguem consultats i assentem d'aquesta manera la base d'un procés resolutiu que retorni la propietat del seu futur al poble basc. Sembla que això no és així, i a mesura que passen els dies fins i tot s'està parlant més d'una enquesta que d'un exercici de lliure determinació i això últim és allò que definiria correctament una convocatòria de consulta popular.
-Hi ha qui ha caricaturitzat la seva posició dient que o bé hi ha consulta als quatre territoris o bé no n’hi ha. És així?
L'exercici de la consulta ha d'atendre el principi de territorialitat, que cap basc o basca sigui exclòs per les seves idees o pel seu lloc d'origen. Però tampoc pot interpretar-se de manera restrictiva o impossibilitadora. Territorialitat per a nosaltres significa no-exclusió i l'esquerra abertzale està disposada a parlar de com els bascos i basques finalment decidim el nostre futur tenint en compte quina és la realitat institucional actual, quines garanties i majories polítiques són necessàries per a això. Però mai admetrem que es puguin substituir els drets del conjunt d'aquest país per un frau neoestatutari com el que vam conèixer el 1979.
