Com ha anat aquest procés?
De fet les Consultes i el projecte de creació de l’ Assemblea Nacional Catalana (ACN) tenen un mateix punt d’arrancada, el 13 de setembre del 2009 . L’impacte de l'experiència d’Arenys de Munt sotragueja el món independentista i ambdues iniciatives es posen en marxa en el mateix moment però sense connexió directa inicial.
Ben aviat s’evidencia la complementarietat de les dues accions i sovintegen els intercanvis fins que, per acord del Plenari de novembre del 2010, les Consultes s’incorporen formalment i orgànica a l’MxI. Amb aquesta incorporació la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència està duent a la pràctica el segon objectiu fundacional; l'impuls de la celebració d’un referèndum vinculant per la independència.
Així doncs, el treball inicial en paral·lel d’ambdues iniciatives ha permès cremar etapes i avançar més ràpidament -almenys a nivell conceptual i propositiu- en la creació de la majoria social per la independència.
Com s’ha previst el procés de construcció de l’ANC?
Un cop tancada la fase de debat i redacció del projecte de Declaració fundacional i del Full de Ruta de l’ANC, que ha representat més d’un any de feina, calia passar a la fase següent amb la presentació publica del projecte que s’ha dut a terme el passat 12 del mes que som, i la seva validació social i política amb la celebració de la Conferència Nacional per l’Estat Propi que tindrà lloc el proper 30 d’ abril al Palau de Congressos de Montjuïc amb la participació de 1.500 persones representatives de tots els sectors independentistes i de bona part del territori.
A partir d’aquest moment s’enceta l’etapa d’implantació territorial i de creació de les diverses sectorials que ha de desembocar en la celebració del Plenari fundacional de l’ Assemblea Nacional Catalana, abans de Nadal d’ enguany.
No cal dir que de l’èxit en la tasca de creació de comissions i assemblees locals serà la base i la garantia de la fortalesa del projecte. I en aquest àmbit creiem que l’ experiència i el treball organitzatiu dut a terme, durant els darrers 19 mesos, a través de la Coordinadora Nacional de la Consulta pot ser una aportació fonamental.
Què s’espera de la Conferència Nacional per l’Estat propi?
L’objectiu oficial i real de la Conferència Nacional per l’Estat Propi, més enllà d’escenificar la presentació pública del projecte, és l’ aprovació inicial dels projectes de Declaració fundacional i el Full de Ruta de l’Assemblea Nacional Catalana i l’elecció dels dos òrgans de representació i gestió com són la Permanent i el Secretariat i que tindran un caire de provisionalitat fins la celebració del Plenari fundacional, que nomenarà els òrgans de direcció oficials del moviment.
Cal assenyalar que aquests documents han estat sotmesos democràticament a debat i esmena entre les persones inscrites en la Conferencia Nacional i que els membres de la Permanent i el Secretariat seran escollits d’entre les persones que voluntàriament presentin la seva candidatura per assumir les tasques d’ aplicació dels acords que es prenguin el 30 d’ abril.
S’ha aconseguit una veritable unitat de l’independentisme?
Crec que seria agosarat parlar de "veritable unitat" de l'independentisme a data d’avui i en aquest procés. El que sí que és cert és que tant en les Consultes com en el MxI ha existit una transversalitat real i positiva, on ha primat, per sobre de tot, la responsabilitat vers un projecte que pot ser transcendent per al futur del país. I aquest pas , per si sol, ja és molt positiu.
Tanmateix tots els sectors de l’independentisme que han volgut participar-hi, ho han pogut fer. Mai com ara s’havia donat un procés de confluència tan ampli i amb objectius comuns tan clars.
Estic convençut que, a mida que vagi avançant el procés de creació i consolidació de l’Assemblea Nacional Catalana i vagi superant els reptes que aniran sorgint, aquesta desitjada unitat anirà agafant cos.
Podem dir que la dreta està realment interessada en la independència?
La situació política i social catalana està en un moment tan crític -fins al punt que hi ha unanimitat en reconèixer que l’autonomisme és mort- que cap sector social i econòmic es pot permetre el luxe de mirar cap un altre cantó i quedar fora d’aquest procés de ruptura.
Però també és cert que hi ha algun sector social i econòmic que, tot i apostar per la ruptura amb Espanya –objectivament motivats i compromesos de veres- la seva aspiració no és altra que una Catalunya independent, amb un model social i econòmic estrictament neoliberal.
Ignorar-ho seria de il·lusos. I no incidir en el procés des de la nostra perspectiva de canvi social, per esquivar les contradiccions, un error històric!
Què diries a l’esquerra independentista davant d’aquesta iniciativa?
Hem de ser presents i actius en aquest combat, amb tota la nostra capacitat dialèctica, fent sentir la nostra veu per incidir-hi positivament i significativament.
