Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra el 10 d’octubre, l’assemblea feminista L’Hora Violeta de Reus ha denunciat la instrumentalització del discurs sobre salut mental per part d’institucions i empreses privades, a les quals acusa d’utilitzar les reivindicacions dels col·lectius de persones amb patiment psíquic per obtenir beneficis econòmics i millorar la seva imatge pública.
El col·lectiu considera que la proliferació de conferències, publicacions i activitats institucionals al voltant d’aquesta commemoració no sempre contribueix a combatre l’estigma ni a millorar les condicions de vida de les persones afectades. Al contrari, denuncia que les lògiques capitalistes i neoliberals han incorporat aquestes reivindicacions als seus discursos, buidant-les del contingut crític i polític que les havia impulsat.
«Lluny de reduir l’estigma o augmentar la comprensió cap a aquest col·lectiu, el que han aconseguit amb aquesta suposada visibilització de les problemàtiques de salut mental és fer rendible econòmicament aquesta lluita i desarticular el seu poder crític i transformador», assenyala L’Hora Violeta.
Crítiques al programa municipal i al Grup Pere Mata
L’assemblea feminista qüestiona el programa d’activitats que l’Ajuntament de Reus organitza per vuitè any consecutiu amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental. Segons denuncia, algunes de les entitats i empreses participants formen part d’un model assistencial que obté beneficis del malestar psíquic, del sobrediagnòstic i de la sobremedicalització.
Les crítiques se centren especialment en el Grup Pere Mata i les seves fundacions, que participen en el programa amb activitats com la conferència Recerca en genètica dels trastorns psiquiàtrics: del laboratori a la vida quotidiana.
L’Hora Violeta considera que aquesta orientació contribueix a reforçar un model biologicista de la salut mental, que prioritza les explicacions genètiques i biològiques del patiment psíquic i relega a un segon terme els factors socials i relacionals.
El col·lectiu denuncia que aquest enfocament afavoreix els interessos de la indústria farmacèutica i d'altres institucions vinculades al sector, mentre es minimitza la incidència de les violències, els abusos, la discriminació, la solitud, la precarietat laboral, la pobresa i les dificultats d'accés a l'habitatge.
La crítica de l’assemblea no implica negar la possible influència dels factors biològics, sinó qüestionar que aquests esdevinguin l’explicació dominant del sofriment psíquic en detriment de les seves dimensions socials.
L’antisenyisme com a resposta a la patologització i al control social
Davant d’aquest model, L’Hora Violeta reivindica la centralitat del moviment antisenyisme, que denuncia la discriminació de les persones amb experiències psíquiques diverses i qüestiona les estructures de poder que legitimen la seva subordinació.
Per al col·lectiu, la lluita no es limita a superar el model manicomial tradicional, sinó que també ha de combatre les pràctiques de control, coerció i patologització que considera presents en el sistema psiquiàtric actual.
En aquest sentit, l’assemblea acusa el Grup Pere Mata de mantenir pràctiques que vulneren la llibertat i l’autonomia de les persones usuàries, i denuncia especialment les contencions físiques i determinats tractaments que, segons el col·lectiu, poden comportar efectes secundaris importants.
Aquestes acusacions formen part de la denúncia política de L’Hora Violeta i posen sobre la taula el debat sobre els drets de les persones ateses, el consentiment informat i les pràctiques coercitives en l’atenció psiquiàtrica.
Posar les causes socials al centre del debat
L’Hora Violeta situa la seva denúncia en una crítica més àmplia a la mercantilització de les necessitats humanes i a la capacitat del capitalisme d’apropiar-se dels discursos dels moviments socials.
Segons l’assemblea, aquest procés també s’ha produït en altres àmbits, com el feminisme, l’ecologisme o l’antiracisme, quan les institucions i les empreses incorporen determinades reivindicacions sense qüestionar les estructures que generen les desigualtats denunciades.
El col·lectiu reclama que el debat sobre salut mental deixe de centrar-se exclusivament en els diagnòstics i els tractaments individuals i incorpore les condicions materials de vida, les relacions socials i les diferents formes de violència i opressió.
