La costa catalana actual, poc té a veure amb la de meitat del segle XX. En les darreres dècades de la dictadura franquista va començar el procés de destrucció dels sistemes naturals amb nous centres turístics, càmpings, hotels i segones residències i va continuar el “dessarrollismo” franquista durant la transició i molts dels governs posteriors tant a escala municipal com autonòmica han continuat amb un urbanisme depredador i extractivista. La costa dels Països Catalans es troba en
un estat molt delicat a causa de la pressió humana, els temporals i una nefasta gestió de la costa. Tenim un litoral al límit, on les poques parcel·les costaneres que encara no s’han edificat s’han de protegir com un bé comú preuat que cal conservar
en plena emergència climàtica.
En el ple del Parlament de Catalunya del dia 21 de juliol de 2022, la Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar, va presentar una moció sobre la protecció del medi litoral.
La moció presentava un seguit de punts, dels quals es va acordar crear al més aviat possible el Conservatori del Litoral tal com estableix la Llei 8/2020 de Protecció i Ordenació del litoral per salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada
per la urbanització i l’artificialització, a partir de l’adquisició pública de sòl. També es va acordar crear una partida pressupostària per al Conservatori del litoral en els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2023.
Un dels punts que també va comptar amb una majoria de vots afirmatius, va ser l’acord en què s’instava a fer efectiva la protecció del 30% de la superfície marina del mar mediterrani a Catalunya. Un acord importantíssim pels municipis d’arreu del litoral català.
La majoria dels acords de la moció van ser aprovats amb una majoria molt qualificada, exceptuant dos punts que van ser rebutjats, un dels quals té repercussions directes a comarques gironines: demanar la creació del Parc Nacional dels Sistemes dels Canyons de la Costa Brava. Un Parc que sense cap dubte serviria per afavorir les diferents zones ja protegides tant en l'àmbit marí com terrestre, agrupant els més de 10 espais marins protegits que necessiten una connectivitat per ser ecològicament funcionals, tal com indica la comunitat científica, i que garantiria la protecció de la biodiversitat.
