Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge
29 anys amb Guillem Agulló

«Si l'haguéreu vist plorar, mai no l'hauríeu oblidat.
Com jo que sempre ho duc dins del meu cap.
La gent es pregunta, com sóc capaç d'odiar?
Si l'haguéreu vist plorar, mai no l'hauríeu oblidat.
No estàs sol, no tingues por, ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor»

[No tingues por, Obrint Pas]

11/04/2022 Drets i Llibertats

El diumenge 11 d’abril de 1993, de matinada, el jove independentista militant de Maulets Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat amb armes blanques a una plaça de Montanejos.

En aquesta agressió feixista també van resultar ferits dos companys seus. Tot i que diversos testimonis van reconèixer els atacants, la Guàrdia Civil va detenir i interrogar els companys del Guillem. Els assassins, sis coneguts nazis del barri de Marxalenes de València, van campar amb impunitat durant tres dies fins que el dimecres 14 es van entregar lliurement a la caserna de la Guàrdia Civil.

El dia 13 Guillem Agulló va ser enterrat al cementiri de Burjassot, en un acte de comiat i denúncia que va reunir un miler de persones. Durant els dies posteriors va créixer un sentiment d’indignació que es va manifestar amb esqueles, manifestacions i en la creació de col.lectius unitaris que expressaven el rebuig a la impunitat del feixisme. Moltes veus es van alçar en aquell moment per denunciar aquesta impunitat: el 15 d’abril un article a El Periódico denunciava l’existència de camps d’entrenament paramilitar de grups feixistes a Montanejos, Bétera i Nàquera. Per una altra banda, el diari valencià Las Provincias iniciava paral.lelament una campanya apologètica dels assassins del Guillem, citant informacions policials i arguments de l’advocat (un ex-fuerzanovista) dels agressors, intoxicant el cas, criminalitzant les víctimes i desviant el caràcter polític d’aquest assassinat. Aquesta campanya intoxicadora de Las Provincias aniria pujant de to a mesura que creixia la indignació entre la població.

Durant aquests anys la figura de Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de la denúncia contra la impunitat amb què compten els grups feixistes. 

La mort de Guillem (Película completa)

Familiars i amics de Guillem Agulló denuncien impunitat nazi (vídeo)

Reportatge a Canal 9 l'any 1995

Arxiu de notícies aparegudes als mitjans de comunicació sobre el cas Agulló

Vídeo d'homenatge amb motiu del 20è aniversari

15 anys amb Guillem Agulló

Actes d'homenatge a Guillem Agulló a Burjassot Llibertat.cat

Guillem Agulló: 15 anys d’impunitat espanyolista Llibertat.cat

Valora
Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  4. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  5. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
  10. Més d’un centenar d’entitats impulsen una campanya de suport a Roger Español davant el judici per les càrregues de l’1-O
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid