Francisco Antonio de Lancy (capità general de Catalunya, substitut de Francisco González y de Bassecourt) va rebre l'ordre de no respectar les concessions donades als revoltats dels 'rebomboris del pa' i es va convertir en l'artífex de la repressió final. A Barcelona es van deportar unes 90 persones, moltes d'elles nouvingudes, i es va condemnar a mort cinc homes i una dona, que van ser executats el dia 28 de maig del 1789 a la Ciutadella. La sentència va ser considerada excessiva fins i tot pel Baró de Maldà. Aquell dia un percentatge considerable de la població barcelonina va sortir de la ciutat en senyal de protesta. La dona era Josepha Vilaret, de sobrenom «la negreta», casada amb un criat i mare de dues criatures. Segons el Baró de Maldà, una dona de l'aristocràcia va pagar un hàbit de monja per enterrar-la, i no va ser esquarterada com els altres reus. Al cap d'un any un particular va pagar un ofici solemne en memòria dels executats.
Els rebomboris del pa van ser una revolta popular espontània contra la puja del preu del pa que es produí a Barcelona el 28 de febrer de 1789 (uns mesos abans de la Revolució Francesa) El moviment s'estengué durant uns quants dies adquirint una gran violència. Finalment fou sufocat pel capità general de Catalunya, Francisco González y de Bassecourt, comte d'El Asalto, mitjançant una forta repressió.
