Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
mur de Berlín
30 aniversari del mur de Berlín: el negoci creixent dels nous murs fronterers europeus

Els murs europeus s'estenen fins a 4.750 quilòmetres si incloem les operacions marítimes que pretenen interceptar i mantenir fora a les persones refugiades

05/11/2019 Política
En el 30è aniversari de la caiguda del mur de Berlín, un nou informe revela les empreses europees que es beneficien de la construcció de nous murs arreu d’Europa. Identifica tres actors clau -les empreses d'armament Thales, Airbus i Leonardo-, així com tota una sèrie d'empreses de construcció, transport, tecnologia i seguretat arreu d’Europa que han obtingut contractes per a la militarització de fronteres.

L'informe, titulat "El negoci de construir murs", examina la indústria implicada en la construcció dels diversos tipus de murs que s'han construït -especialment a partir de 2015- per a mantenir les persones refugiades i migrades fora d'Europa. La recerca analitza les empreses que participen en la construcció de les muralles i tanques frontereres i la tecnologia que els acompanya, així com la "muralla marítima" construïda al llarg del Mediterrani i els denominats "virtuals", murs de vigilància i biomètrics que s'estenen per tota Europa.  L'anàlisi sosté que tot això són murs, ja que el seu objectiu principal és mantenir les persones allunyades, amb conseqüències sovint mortals.

L'informe, coeditat pel Transnational Institute (TNI), la campanya holandesa contra el comerç d'armes Stop Wapenhandel i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, és una continuació de “Aixecant murs: polítiques de la por i securitització a la Unió Europea” publicat el 2018, que mesura i detalla els diferents murs construïts a Europa.

L’any 2019 els murs continuen creixent. Eslovènia ha ampliat el seu mur amb Croàcia en 40 quilòmetres el 2019 i Letònia ha anunciat plans per a una nova tanca a la frontera amb Bielorússia.

Des de 1990, els Estats de la UE i de l'Espai Schengen han construït al voltant de 1.000 quilòmetres de murs terrestres, l'equivalent a sis murs de Berlín, amb la finalitat de detenir l'arribada a Europa de persones desplaçades per la força. Si s'inclouen les operacions marítimes per a interceptar la migració, llavors les muralles s'estenen uns altres 4.750 quilòmetres.

Aquests murs han resultat en una onada de despesa pública per part de la UE i els seus Estats membre en el sector de la seguretat fronterera. Mark Akkerman, autor i investigador de l'informe argumenta que: “La indústria militar i de seguretat europea, a través dels seus reeixits grups de pressió, ha aconseguit emmarcar la migració com a una amenaça per a la seguretat i no com un desafiament humanitari. Això ha donat lloc a un ús aparentment il·limitat de fons públics per a militaritzar les nostres fronteres, però ha impedit les polítiques i inversions que necessitem per a respondre humanament als refugiats i abordar les causes profundes de la migració forçada".

Les dades disponibles mostren que s'han gastat almenys 900 milions d'euros en murs i tanques terrestres, 676,4 milions d'euros en operacions marítimes (2006-2017) i 999,4 milions d'euros en els seus murs virtuals (2000-2019). A més, diverses empreses s'han beneficiat del pressupost de 1.700 milions d'euros del Fons per a les Fronteres Exteriors de la Comissió Europea (2007-2013) i dels 2.760 milions d'euros del Fons per a la Seguretat Interior - Fronteres (2014-2020).

A més de les gegantines empreses militars i de seguretat europees, Thales, Leonardo i Airbus, que exerceixen un paper fonamental en la construcció dels nombrosos murs d'Europa, moltes altres companyies del sector de la construcció, marítim i del sector tecnològic també s’han embutxacat importants recursos.

Altres importants beneficiaris destacats de la construcció de murs a Europa, European Security Fencing, un productor espanyol de concertines (filferro amb fulles), utilitzat en tanques frontereres entre Espanya/el Marroc, Hongria/Sèrbia, Bulgària/Turquia, Àustria/Eslovènia, Regne Unit/França; i l'empresa eslovena DAT-AMB: Croàcia, Xipre, Macedònia, Moldàvia, Eslovènia i Ucraïna; el constructor naval holandès Damen, els vaixells del qual han estat utilitzats en operacions frontereres per Albània, Bèlgica, Bulgària, Portugal, els Països Baixos, Romania, Suècia i el Regne Unit, en operacions clau de Frontex (Poseidón, Tritón i Themis) i en l'Operació Sofía, així com per Líbia, el Marroc, Tunísia i Turquia; l'empresa francesa de tecnologia Sopra Steria, contractista principal per al desenvolupament i manteniment del Sistema d'Informació de Visats (VIS), el Sistema d'Informació de Schengen (SIS II) i Dactiloscopia Europea (Eurodac); i l'empresa espanyola GMV pel seu treball per al programa Eurosur, el Sistema Europeu de Vigilància de Fronteres, tots ells pilars fonamentals dels murs virtuals de la UE.

Entre les beneficiàries trobem les empreses espanyoles European Security Fencing (ESF), Indra, Ferrovial, Dragados i GMV. ESF s'ha beneficiat de l'increment del nombre de murs i tanques en frontera des de 2015, amb un augment continuat en producció i vendes. Ha proveït de filferro espinós per a les tanques dels enclavaments espanyols de Ceuta i Melilla al Marroc, així com a les fronteres entre Hongria i Sèrbia, Bulgària i Turquia, Àustria i Eslovènia, i a Calais. Donat el seu longeu monopoli en el negoci de les tanques, és possible que trobem les seves concertines en altres fronteres a Europa.

Indra va rebre diversos contractes per a construir i reforçar les tanques a Melilla, va desenvolupar en el terreny el Sistema Integrat de Vigilància Exterior SIVE (amb radars, sensors i sistemes de visió) en la majoria de les fronteres marítimes espanyoles, així com a Romania i Portugal. Ferrovial i Dragadoes han guanyat ambdues contractes multimilionaris per al manteniment de tanques. GMV ha rebut nombrosos grans contractes per a Eurosur, des de la seva fase de prova el 2010. També proveeix tecnologia a la Guàrdia Civil espanyola, com són centres de control per al seu sistema de seguretat fronterera SIVE o serveis de desenvolupament de programari per a Frontex.

Niamh ni Nibhriain, del Transnational Institute, afirma que: "Després de celebrar la caiguda del Mur de Berlín, és tràgic que s'hagin construït tants murs nous a tota Europa per a mantenir fora les persones més vulnerables del nostre planeta. Aquest informe mostra que la nova era de la construcció de murs està impulsada per una poderosa indústria militar i de seguretat que ha donat forma a les polítiques frontereres de la UE i collint grans beneficis".

Ainhoa Ruiz Benedicto, investigadora del primer informe “Aixecant murs”, conclou que: "El domini d'aquestes corporacions sobre les polítiques i pressupostos fronterers ha jugat un paper crític en l'erosió dels drets humans de les persones que emigren i busquen asil. També ha demostrat ser mortal: Des de 2015, almenys 15.000 persones han mort al Mediterrani en veure's obligades a prendre rutes cada vegada més perilloses i mortals per a escapar de la guerra, la repressió o la pobresa".

Per a més informació:

L'informe "El negoci de construir murs" es pot consultar i descarregar a: http://www.centredelas.org/ca/negocideconstruirmurs

L'informe “Aixecant murs, polítiques de la por i la securitització a la Unió Europea” 2018 està publicat a público http://www.centredelas.org/ca/aixecantmurs 

- Nick Buxton (Transnational Institute TNI) (Hora del Pacífico): nick@tni.org - +1 530 902 3772 per a cites, preguntes generals

- Mark Akkerman (Stop Wapenhandel): m.akkerman@stopwapenhandel.org +31 6 10328106 per a detalls de la investigació, costes, etc.

- Maria Vázquez Galobart (Centre Delàs de Estudios por la Paz) (hora de Europa Central): mvazquez@centredelas.org- +34 633 561 498 - +34 93 441 19 47 per a totes les solicituts en català i castellà i per a més detalls sobre el primer informe de “Aixecant Murs”.

- Niamh Ni Bhriain (Transnational Institute TNI) (hora d'Europa Central): n.nibhriain@tni.org- +31 20 6626608 per a cites, preguntes generals

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid