Dimarts Vox va acabar el seu periple al judici contra el procés. Els advocats, i ara també diputats, Javier Ortega Smith i Pedro Fernández es van ventilar en només 40 minuts l’exposició de l’informe d’acusació on demanen tancar de per vida la majoria dels membres de l’anterior govern, la presidenta del Parlament i els principals dirigents cívics. No els en van caldre més: poc després de començar, Fernández va dir que s’adherien a gran part de l’argumentació de la Fiscalia, que hi havia dedicat prop de cinc hores.
Aquest menfotisme és el que ha caracteritzat l’actitud de l’extrema dreta durant tota la vista. Quan el judici es va tornar més tediós i van començar a desfilar policies espanyols i guàrdies civils primer, i votants després, és quan més es va accentuar l’actitud de Vox. “Alguna pregunta de l’acusació popular?”, “No, Senyoria”. Amb sort, un dels dos ultres disparava alguna pregunta poc preparada per a justificar la seva presència a la sala.
El mer fet que el tribunal hagi permès que la ultradreta sigui part en el judici ja és un escàndol, però que a sobre hagin estat tan dropos de no preparar-se’l i de passejar-se per allà com si res fa veure la talla d’aquests personatges. Abans de començar el judici preocupava l’ús electoralista que Vox podia fer d’un aparador mediàtic tan rellevant, però el cas és que ni ho han fet ni els ha calgut. La catifa vermella que els grans mitjans els van posar va ser prou per entrar al Congrés espanyol amb 24 diputats.
Tot i el paper discret durant tots aquests mesos, Ortega Smith va aprofitar els últims minuts de l’exposició per a posar-se la medalla d’haver encès la metxa de la repressió judicial. Va ser Vox qui va presentar la querella al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona contra Santi Vidal, Lluís Salvadó i Carles Viver Pi i Sunyer. Des d’aquesta causa, el jutge Ramírez Sunyer va posar els fonaments del cas que ara es jutja al Suprem. Una investigació, cal dir-ho, farcida d’irregularitats i d’extralimitacions, com el fet d’investigar aforats des d’un jutjat d’instrucció. Ortega Smith va recordar-los, a l’exfiscal superior de Justícia de Catalunya José María Romero de Tejada i a l’exfiscal general de l’Estat espanyol José Manuel Maza, tots ells morts durant el transcurs del procés judicial i que, segons Vox, tenen un lloc guardat a la història judicial d’Espanya.
La grandiloqüència espanyolista de les darreres paraules de Vox provocava angúnia i riure. Ortega Smith va agrair la tasca dels policies espanyols, va fer la rosca al tribunal i va demanar sentències exemplars per evitar que mai més ningú no s’atreveixi a desobeir l’Estat. “Si aconseguim que es faci justícia, qui haurà triomfat és el dret, l’estat de dret, l’ordenament constitucional, la democràcia, la sobirania nacional, i en definitiva, la nació espanyola on es fonamenta tot això.” Després del paperot d’aquests mesos encara es pensen que han fet història, els imbècils.
