Aquest passat divendres 24 de març a la biblioteca de l'escola Joan Bruguera de Girona) ha tingut lloc l’acte “Què en sabem dels amazics?” on es presentava el diccionari Català-Amazic / Amazic-Català publicat recentment per Llibres de l’Índex.
Una quarantena de persones van assistir a l’acte, la majoria mares de l’escola d’origen amazic. Jaume Piquer, organitzador de l’acte, va presentar els conferenciants.
Carles Castellanos, ex-director de l’Observatori Català de la Llengua Amaziga va parlar de l’antiguitat del poble amazic, fins al punt que la data que els amazics prenen per a comptar els anys és la de l’any 950 abans de la nostra era, que és el de l’entronització del primer faraó d’origen libi (o amazic). Ara són a l’any 2967.
Va continuar exposant els intercanvis que hi ha hagut històricament entre el territori amazic i el català començant pel fet remarcable que els qui van difondre el cristianisme al nostre país (Sant Cugat, Sant Feliu etc.) eren d’origen amazic. Les nombroses paraules d’origen llatí que hi ha a la llengua amaziga; les paraules transmeses per l’àrab presents tant en amazic com en català; les paraules romàniques de l’edat mitjana, algunes de les quals, com sbitar (hospital) o tabanta (davantal), són probablement d’origen occità i català etc. etc. Es tracta d’una realitat que ha estat amagada per les ideologies religioses que han establert barreres entre pobles que malgrat tot s’han anat relacionant més intensament del que ens han explicat.
Carles Múrcia (autor del Diccionari) va explicar els criteris que s’han seguit per a l’elaboració d’aquesta obra ingent (de cinc mil hores de feina!) que és la primera obra establerta entre un amazic estàndard i una llengua europea, explicant l’esforç per a recollir de manera ordenada la variació existent en els principals parlars de l’amazic.
Va comentar també l’esforç que s’està fent actualment de digitalització d’aquesta gran obra i també diferents aspectes de la política lingüística al nord d’Àfrica on, malgrat que la llengua amaziga posseeix (des de fa pocs anys) un rang oficial al Marroc i a Algèria, encara no ha aconseguit el tractament social que permetria el desenvolupament públic necessari per a la seva normalització.
Aziz Baha (de la Casa Amaziga de Catalunya i col·laborador del diccionari) va explicar principalment la veritable arrel amaziga de la població marroquina i nord-africana (tant de la gent amazigòfona com de la que ha estat arabitzada) i va engrescar les persones assistents a participar en les activitats de difusió de la llengua i cultura amazigues tot oferint els serveis de la Casa Amaziga de Catalunya per a la dinamització d’aquesta tasca.
El debat va servir per a aprofundir en diferents aspectes de la llengua amaziga i també en qüestions sociolingüístiques del Marroc (com el “quadrilingüisme desigual”: àrab clàssic, francès, àrab parlat, amazic) que reflecteixen una voluntat d’estratificació social, dins la qual la població amaziga s’emporta la pitjor part etc.
L’interès per a modificar aquest estat de coses va quedar clarament de manifest.
L’acte es va cloure amb un berenar de te amb pastes, aghrum d tmemt (pa amb mel) etc. ofert per les mares de l’escola, a la qual es va agrair la col·laboració (i concretament la presència activa de Jordi Navarro, ex-regidor de la CUP de Girona).
