Cent seixanta-vuit autocars i unes 40.000 persones, segons el recompte de la Guàrdia Urbana de Barcelona, han matinat per acompanyar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau en l'inici del judici per haver promogut la votació del 9 de novembre de 2014. Prop de 500 alcaldes també han sigut a Barcelona en solidaritat amb els polítics repressaliats.
El judici ha començat amb 45 minuts de retard perquè Mas, Ortega i Rigau han arribat tard. Han trigat més del previst perquè han anat a peu des del Palau de la Generalitat al carrer de Pau Claris, on hi ha el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acompanyats per una gran comitiva. Abans, el president de la Generalitat Carles Puigdemont ha fet un discurs institucional des de la Galeria Gòtica del Palau. "Avui molts ens sentim jutjats", ha dit.
Artur Mas ha defensat que no va desobeïr perquè quan el Tribunal Constitucional va suspendre el decret de convocatòria del 9-N va transformar la votació en un 'procés participatiu' organitzat per voluntaris, no per l'administració. Ha afirmat que el Govern no tenia "cap ànim de cometre un delicte ni de desobeir ningú" i que a la notificació del TC no hi havia cap advertiment explícit als membres del Govern sobre els possibles delictes en què podien incórrer si seguien endavant amb la votació.
L'ex-vicepresidenta Joana Ortega ha defensat que el Departament de Governació, encarregat de l'organització inicial de la consulta, va canviar el format de la votació quan el TC va suspendre-la. A més, ha remarcat que els encarregats de celebrar el 9N van ser els 42.000 voluntaris. “No hi va haver cap funcionari implicat en la jornada de votació", ha assegurat. L'ex-consellera d'educació Irene Rigau ha insistit en aquesta línia, i ha afegit que no hi va haver cap director pressionat per obrir l'institut.
La mobilització d'aquest matí s'ha identificat com l'avantsala del 'xoc de trens'. El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha afirmat que la concentració d'avui inicia "l'últim tram de les mobilitzacions ciutadanes" i el d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha demanat a la comunitat internacional que prengui nota de "la manca de qualitat democràtica que hi ha a l'Estat espanyol".
