Aquest diumenge el Puig i Algemesí han tancat el segon cap de setmana de Trobades amb la participació de 47.000 persones. Set comarques ja han celebrat les Trobades d'Escoles en Valencià. La Vall d'Albaida, les Valls del Vinalopó, la Costera, l'Alcoià i el Comtat, el Camp de Túria, l’Horta Nord i la Ribera. Montaverner i el Pinós encetaren la setmana passada les festes populars que dignifiquen la llengua i el poble amb més de 14.000 participants. Aquest dissabte les Trobades han aterrat als pobles de Barxeta, Muro i Vilamarxant amb uns 25.000 assistents. Les set primeres festes pel valencià han creat un teixit social tan ampli que ha sigut capaç de convocar unes 86.000 persones a aquestes jornades de convivència. Un país d’escoles és un país de persones que fan valdre la tasca de tota la comunitat educativa i l’èxit dels programes d’ensenyament en valencià.
XXXI Trobada a la Ribera
La Coordinadora d'Escoles en Valencià de la Ribera, juntament amb la Coordinadora de la Marina Alta, és la més històrica de les associacions que formen part d'Escola Valenciana. Enguany compleix 31 anys de defensa i promoció de l'ensenyament en valencià i ho ha celebrat al cor de la Ribera: Algemesí. Vora 35.000 persones, un total de 90 centres educatius i 47 pobles s'han donat cita a la ciutat de la muixeranga amb motiu de la XXXIa Trobada d'Escoles en Valencià de la Ribera. Cercavila, vora 130 tallers escolars, més de 40 actuacions de diferent mena, ball valencià, ball dels bastonets, ball dels tornejats, ball de les llauradores, balls moderns, danses valencianes, remix de hip hop, cant coral, animació lectora, patinatge karate, muixerangues, batukades, per esmentar unes poques de les activitats de la festa popular que s'han distribuït en quatre espais diferents: l'escenari principal, la plaça dels Àngels, el Mercat i el Convent, i han comptat amb el compromís d'associacions culturals d'Alzira, Riola, Algemesí, Sueca, la Pobla Llarga, Càrcer, Benifaió, Sollana i Castelló de la Ribera.
XXIX Trobada a l'Horta Nord
El bressol del país, el poble del Puig, ha sigut l'amfitrió de la XXIXa Trobada d'Escoles en Valencià de l'Horta Nord, que ha reunit 12.000 persones dels 22 pobles veïns que conformen la comarca. Aquest esdeveniment clou tota una nodrida agenda d'activitats que va començar a principis d'abril amb el lliurament del premi Sambori en la modalitat de fase local. La Coordinadora pel Valencià de l'Horta Nord és l'única que porta a terme una primera fase local en el concurs de literatura en valencià Sambori.
Fem memòria
Entre les activitats prèvies a la Trobada, caldria ressaltar l'homenatge al centenari de l'Aplec Valencianista. La Coordinadora ha organitzat un acte simbòlic per fer memòria de dos episodis històrics que tingueren lloc davant del Monestir de Santa Maria del Puig. Aquest monument simbolitza la Batalla del Puig, la confrontació entre les forces cristianes i les musulmanes que resultà decisiva per a la conquesta de València en 1238. Jaume I fundà el monestir tres anys més tard d'aquest succés clau per a escriure la història dels valencians. Per aquesta raó, l'any 1915 l'Aplec Valencianista va triar el Monestir del Puig com a punt de trobada entre gents vingudes de Catalunya, les Illes Balears, Aragó i el País Valencià, agermanades per la llengua que compartien i pel projecte comú i cooperatiu de recuperació del monestir Santa Maria del Puig, com a símbol de la restauració del país i de la cultura.
XXVIa Trobada de la Costera a Barxeta
Fem escola
Vora 10.000 assistents i 19 pobles han gaudit a Barxeta de la XXVIa Trobada de la Costera. Es tracta de la tercera vegada que la Trobada aterra a aquesta vall envoltada per la serreta de Manuel, el massís Mondúver, el pla de Corrals, la serra de Requena. És inevitable destacar la riquesa natural i el detall paisatgístic d'aquest poble de 1600 habitants, que ha vist augmentada més de sis vegades la seua població durant la celebració de la festa pel valencià. En un context tan encisador no resulta estrany que en aquesta vall tinguera lloc la primera Trobada d'Escoles en Valencià de la Costera fa 26 anys, gràcies al compromís en aquell moment del batlle Josep Lorente Calabuig, un personatge imprescindible per a la defensa de la llengua al poble.
Fem arrel. Barxeta, raïm i figues
Un dels coneixements de la saviesa popular amb més varietats i més prolífic és el refrany. A l'igual que el calendari, el refrany és fruit de l'entesa dels llauradors i l'experiència amb el cultiu, la collita i l'oratge. Els vilatans d'aquest poble tenen un refrany molt conegut quan plou: Barxeta, raïm i figues. Mirar la vall és assaborir el fruit sucós i dolç d'aquestes fruites.
Entre matollars i pins blancs, per als barxetans és essencial destacar la importància del rierol que flueix per la vall de Barxeta i pren el nom del poble, així com la muntanya del Buixcarró, coneguda per l'extracció del marbre Rosa València, activitat històrica que es remunta a l'època dels romans.
La festa pel valencià ha comptat amb la presència del director general de Política Educativa, Jaume Fullana, així com diferents autoritats polítiques dels pobles de la comarca, com és el cas de l'alcalde d'Alzira, Diego Gómez, que fou president d'Escola Valenciana i de la Coordinadora de la Costera.
XXIXa Trobada de l'Alcoià i el Comtat a Muro
Fem poble
10.000 persones de 32 pobles de la comarca de l'Alcoià i el Comtat s'han donat cita a Muro, un poble de poc més de 9.000 habitants que ha vist incrementar el nombre de veïns amb la celebració de la XXIXa Trobada d'aquesta comarca. Aquest poble, situat a les faldes de la serra de Mariola i regat pel riu Serpis, té un fort compromís cívic amb la recuperació de la cultura tradicional valenciana. Bona mostra d'aquest lligam amb la història, la identitat i les arrels són les associacions la Unió Musical de Muro, el Grup de Danses Baladre i l'Escola de música tradicional la Xafigà, que vetllen pel coneixement de les tradicions i la construcció d'un compromís social basat en l'estima i el respecte al valor de la cultura feta pel poble.
Cal parar especial atenció en la Colla de dolçainers i tabaleters de Muro la Xafigà en el 25é aniversari del seu naixement. Anecdòticament, aquest conjunt pren el nom de l'acció artesanal de fer mistela amb el suc resultant de xafigar el raïm moscatell, basada en l'experiència personal dels components l'estiu de l'any 1982, quan es decidiren veremar una vinya que el propietari havia deixat perdre. Entre xafigà i xafigà de raïm tocaven la dolçaina i és així com pren cos la Xafigà, la primera cançó del grup, el ritme de la qual anava en concordança amb la xafà del raïm, l'acció que hi estaven desenvolupant. La mistela que isqué d'aquest primer contacte estava massa pujada de graus, però fou el començament d'una gran Colla que enguany ha complit el primer quart de segle d'història i centenars d'actuacions a les dolçaines i als tabals.
XXIXa Trobada del Camp de Túria
Fem cultura
Amb més de 5.000 assistents, la XXIXa Trobada del Camp de Túria ha reunit a Vilamarxant els pobles veïns de Bètera, Serra, Casinos, Gàtova, l'Eliana, Sant Antoni de Beneixeve, Benaguasil, Riba-Roja, Olocau, la Pobla de Vallbona, Benissanó, Llíria, Nàquera, Loriguilla i Marines, en una gran festa pel valencià que se celebra per primera vegada en aquest municipi solcat pel riu Túria. La Coordinadora pel Valencià Camp de Túria i l'Ajuntament de Vilamarxant ha organitzat aquesta Trobada en col·laboració amb 37 centres educatius, i 40 entitats (associacions culturals, editorials i empreses).
La cercavila al ritme de la Colla de dolçainers i tabaleters del Camp de Túria, la colla de dolçainers i tabaleters de la Falla el Colp de Vilamarxant i la xaranga de la Unió Musical de Vilamarxant, ha marcat l'inici de la jornada festiva en la qual s'ha posat a l'abast dels veïns una gran varietat d'activitats. Caldria destacar els més de 40 tallers escolars, l'actuació musical ‘Balla amb Marcel el marcià' i els balls del Grup de Danses i Llenyaters de Vilamarxant. Atziac, El Diluvi i Geografies, han sigut els encarregats de cloure la XXIXa Trobada del Camp de Túria.
