A l’editorial del n. 3 de la vostra revista hi ha unes valoracions referents a Terra Lliure i a la lluita armada que, a més de superficials, les consideren insultants contra aquelles opcions que consideren que l’alliberament del nostre país no s’aconseguirà mai per mitjans estrictament parlamentaris.
Les raons de l’elecció d’un tipus de lluita o d’un altre no deriven de cap mena de lectura ni de cap mena de mimetisme envers altres experiències, sinó simplement de l’anàlisi de la situació i de la consideració de quins són els elements que necessitem com a catalans per a alliberar-nos del poder capitalista espanyol.
Una anàlisi superficial, en la qual sembla que estigui l’editorial de la vostra revista, tendeix a plantejar les possibilitats de l’alliberament del nostre país des d’un punt de vista idealista, és a dir, considerant només les estretes i limitades possibilitats que ofereixen els marcs legals en cada moment concret. Per part nostra, i per part de tot l’ampli corrent que coneixem com a independentista, els marcs legals actuals no permetran mai sortir de la situació en què ens trobem.
Només cal que analitzem opressions i lluites concretes: l’atur, la reconversió industrial, la destrucció ecològica, el retrocés de la llengua, etc. Cap de les lluites reivindicatives menades en el sentit de la lluita contra les diferents formes d’opressió no té sortida dins el marc legal actual. Per exemple: ¿per quin mecanisme polític parlamentari es pot impedir l’instal·lació d’una central nuclear? ¿Per quin mecanisme simplement parlamentari es pot impedir la manipulació lerrouxista de la població immigrada contra la recuperació lingüística? ¿Per quin mecanisme parlamentari es pot aturar el tràfic de drogues que destrueix la joventut? ¿Per quin mecanisme parlamentari es pot foragitar unes forces d’ocupació que defensen el sistema capitalista espanyol i els interessos de les seves burocràcies?
No som nosaltres, no és el poble treballador català el qui manté el poder per la força de les armes. Si, a part de presumir d’espavilats i de «llegits» féssiu un petit esforç d’anàlisi, arribaríeu fàcilment a la conclusió que el problema del nostre país, el problema de les classes populars catalanes no és un problema de govern (que hi hagi un tipus de govern o un altre) sinó de l’estructura de l’estat, de totes unes forces d’ocupació, no sols militars sinó també administratives, educatives, econòmiques, estructures que independentment del tipus de govern de cada moment mantenen les formes fonamentals de dominació.
Senyors de El Temps, no abuseu de la vostra facilitat per a expressar les vostres idees que tampoc no us pagaran ni un duro perquè defenseu (encara que sigui indirectament) la legitimitat de l’ocupació espanyola. Sigueu més valents i també més intel·ligents.
Llegiu llibres però no feu només això de llegir llibres. També és interessant fer, de tant en tant, un esforç per raonar.
Ja ho sabeu, doncs, ¿què hi ha darrera de Terra Lliure? Doncs, això... una voluntat decidida de lluitar contra l’ocupació espanyola de la nostra terra, un esperit analític realista i una voluntat de no prescindir de cap dels mitjans de lluita que poden fer avançar l’alliberament del nostre país.
