Davant la informació facilitada dimarts dia 21 de juliol de 2015 corresponent a les dades de 2012 i que el Sr. Montoro defineix com a “Cuentas Públicas Territorializadas” l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), sense oblidar que el nostre projecte de país comporta la plena SOBIRANIA FISCAL com a requisit ineludible, manifesta:
- Per segona vegada i per maquillar el dèficit de balances fiscals el Sr. Montoro fa ús del sistema de càlcul anomenat de càrrega-benefici elaborat expressament per l’equip del Sr. Angel de La Fuente. Aquest sistema utilitzat únicament a Espanya i no homologable en un estat federal, té per objecte emmascarar la realitat. En el cas de les Illes Balears ens adjudica un dèficit fiscal del 5,08% del PIB illenc.
- En un estat pretesament descentralitzat com l’espanyol el mètode que la majoria d’economistes especialitzats en comptabilitat pública (que no utilitzen l'economia per fer política) consideren més adequat és el de fluxos monetaris. Així es quantifiquen els fluxos monetaris entre els distints territoris de l’estat, és a dir, quins ingressos aporten les CCAA a l’estat espanyol i quina és la despesa del govern central a cada territori; en funció de la diferència el territori tindrà dèficit o superàvit fiscal.
- El sistema de fluxos monetaris l’utilitzà l’Estat espanyol fins la present legislatura però només es publicaren les dades l’any 2008 corresponents a l’exercici 2005. El resultat per a les Illes Balears fou d’un dèficit fiscal de 3.190.965 € que suposà un 14,20€ del PIB illenc. els indicis que els experts tenen dels darrers anys fan preveure que la xifra hagi augmentat considerablement (entre el 15% i 16%).
Constatam que l’Estat espanyol té por a donar la informació d’acord amb criteris homologables per la comunitat internacional ja que això visualitzaria que els únics territoris amb dèficit fiscal són les Illes Balears 5,08%, Principat de Catalunya 3,75% i País Valencià 1,48% (La. C.A. de Madrid la ignoram pel fet de la capitalitat i seu social i fiscal de les grans empreses oligopolístiques i privatitzades ), i amb el sistema de fluxos monetaris aquestes xifres es veurien considerablement augmentades dibuixant una realitat més feréstega. Tots les altres CCAA de l’Estat amb independència de la metodologia utilitzada tenen superàvit fiscal, situació que ens discrimina clarament.
Si el govern central està tan segur que aquest sistema de càlcul és l’apropiat, tal vegada seria convenient que el Sr. Montoro, mentre no s’adopti un nou sistema de fiançament autonòmic, fes una oferta al govern de les Illes Balears d’un pacte fiscal amb una quota de solidaritat del 5%. Segons el seu sistema hi sortiria guanyant.
