El PSAN, nascut del FNC el 1968, ha estat el partit polític català modern que ha teoritzat la necessitat de prioritzar la lluita per la independència, tant per poder garantir la supervivència de la llengua, cultura i nació catalanes, en el seu àmbit complet, com per poder avançar en la lluita per l’emancipació social de les classes populars.
En el moment actual, hi ha anunciades unes eleccions autonòmiques al Principat que tindran una certa significació de plebiscit sobre la independència: si més no, permetran fer un recompte de vots, encara que sigui a la baixa, ja que, en un referèndum com cal, n’hi hauria més. S’hi presentaran almenys dues candidatures que reclamaran la independència, amb diferències d’èmfasi i d’abast: l’una és la resultant del pacte signat el 30 de març entre CDC i ERC, amb el suport de l’ANC, OC i AMI, i l’altra és la de la CUP.
El PSAN constata amb satisfacció aquest fet històric d’explicitació i priorització de l’objectiu d’independència, que respon a l’existència d’una majoria social i política que la vol. Per contribuir a fer palesa aquesta majoria, fem una crida a assistir a la concentració de l’11S i a votar per la independència el 27S, en qualsevol de les candidatures que la reclamen, tal com ho dèiem a l’article editorial de Lluita 298: «cal que el poble català voti el 27S en favor de (les opcions que defensin) la declaració d’independència de forma immediata i el compromís amb el conjunt dels Països Catalans».
Tot i això, vista l’experiència de continus ajornaments de la declaració d’independència, el PSAN insta el poble català a ser més crític amb les direccions d’uns partits parlamentaris que han prioritzat el seu interès per sobre de l’objectiu patriòtic d’assolir la llibertat de Catalunya. Només la pressió ciutadana de masses podrà evitar un nou ajornament de la proclamació per mor d’una negociació indefinida amb el previsible nou Govern espanyol.
València, 19 de juliol de 2015
