Joan Martí i Torres (Martorell, 1834 - 18 de gener del 1909) fou un líder republicà revolucionari, més conegut com el Xic de la Barraqueta.
El Xic va participar activament en els preparatius de la Revolució de Setembre de 1868 i en la Revolta de les Quintes (1870), a la vila de Gràcia. Durant la Tercera Guerra Carlina combaté les partides legitimistes.
El gener del 1874, el general Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque dissolgué les Corts espanyoles per la força, i el Xic va organitzar una forta resistència a Sabadell, Rubí i, en especial, a la vila de Sarrià, on va encapçalar la defensa de la legalitat republicana. Les milícies del guerriler republicà foren vençudes per les tropes del general Arsenio Martínez Campos, que restaurà la monarquia borbònica a Espanya amb el nou rei Alfons XII, fill de l'exiliada Isabel II després de la derrota de la Primera República Espanyola.
El Noi i i el Xic de la Barraqueta: dècades lluitant per les llibertats
El juliol de 1856, la fi de l’anomenat Bienni Progressista a Espanya va provocar nombroses revoltes arreu de l’Estat. Durant diversos dies els revoltats liderats pel seu germà, el "Noi de la Barraqueta", Vicenç Martí, aguantaren els atacs de les tropes comandades pel general Zapatero al barri barceloní de Gràcia. Finalment, la resistència va caure i la repressió contra els sectors populars va ocasionar centenars de morts. El 10 d’agost del 1866 el "Noi de la Barraque"ta fou assassinat per un escamot de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil a la font d’en Clusa a Martorell.
Martorell va ser l'escenari de combats entre forces republicanes i tropes del govern durant l’aixecament federalista del 1869. Al crit de “Fora les Quintes!”, Joan Martí, el "Xic de la Barraqueta" s’alçà en armes a la plaça major de Martorell, proclamant la República Federal.
El 1909 va morir Joan Martí i el seu enterrament esdevé un acte multitudinari i d’afirmació republicana.
