El 4 de juliol de 1994 va ser un dia tràgic. Aquell dia es van declarar més de cent incendis forestals des de l'Alt Empordà fins a la Vall d'Albaida. En menys d'una setmana es van cremar més de cent mil hectàrees de bosc i matolls als Països Catalans, van morir disset persones i les pèrdues econòmiques van superar els 75.000 milions de pessetes. Per una vegada el País Valencià i Catalunya van estar ben units: units en la catàstrofe.
L'1 i 2 de juliol es declaraven incendis a Collserola (Barcelonès) i Calders (Bages). El dia 3, els nous incendis importants es van declarar a Puigcerdà, Camarasa i Tordera. La Generalitat va demanar ajut a helicòpters francesos perquè tots els efectius ja estaven treballant en altres focs.
La primera tragèdia va arribar el 4 de juliol. Tres joves van morir calcinats a Catalunya quan es refugiaven d'un foc forestal a les coves del Salnitre de Collbató. Hi havia una vintena de focs descontrolats que van cremar més de 10.000 hectàrees. El dispositiu antiincendis es va demostrar impotent per aturar els focs. En els més importants, el del Berguedà i del Bages, dos avis van morir a Casserres a la seva masia envoltats per les flames el 5 d'aquest mes. Els ciutadans, els Ajuntaments i els partits polítics de l'oposició van criticar aferrissadament la manca de mitjans i de coordinació, i van demanar responsabilitats davant la tragèdia. Tothom mirava cap a la Generalitat, que responia, impotent, que no tenia més mitjans per controlar la gran onada d'incendis.
En poc més de 24 hores s'havien cremat més de 30.000 hectàrees. En cinc dies es van haver d'evacuar més de 6.500 persones. El 18 de juliol els perits judicials van certificar que l'incendi que s'havia declarat el 4 de juliol al Berguedà havia estat originat per la caiguda d'espurnes d'una línia elèctrica. El foc va devorar el pulmó de Catalunya. Les comarques del Berguedà i el Bages van perdre més del 50 per cent de la superfície dels seus boscos.
País Valencià
També el País Valencià va viure un estiu catastròfic, a conseqüència d'un foc que s'enduria milers d'hectàrees de boscos i moltes vides. Des del 4 de juliol, es van declarar incendis importants als Ports de Beseit, l'Alt Millars, Requena, Navarrés i a la Vall d'Albaida, on en total es van cremar gairebé 100.000 hectàrees de bosc, una xifra sense precedents que parlava per si sola del desastre ecològic.
El 5 de juliol el foc va arribar tan a prop del poble de Millars que només es podia respirar fum, calor i l'angoixa que havia deixat la mort de sis brigadistes la matinada anterior. Tots havien mort provant de sufocar les flames que s'havien originat a Dosaigües, quan una cortina de foc i fum van encerclar els dos vehicles d'auxili on viatjaven. Dos supervivents de la brigada van quedar greument ferits. En aquells dies ja eren disset les vides que s'havien perdut en els últims incendis dels Països Catalans.
