La Llei de millora de la qualitat de l'ensenyament (LOMQUE) coneguda també com Llei Wert, és una de les lleis educatives més reaccionaries que en molt temps hem patit i ataca des de dins el propi ensenyament públic. De fet, estem davant de la seua privatització.
Parlant de millorar els resultats de l’alumnat, objectiu que a priori sona positiu si no tenim en compte el cóm ni el perquè, la llei utilitza expressions com “millorar la empleabilitat” o “taxa comparativa de l’alumnat”, fent de la competitivitat sense escrúpols el millor adjectiu per a descriure-la. Aquesta Llei fa servir sense cap tipus de vergonya un llenguatge plenament econòmic i que té totes les característiques del neoliberalisme més radical.
A més alimenta un fals mite sobre la realitat lingüística, i és la marginalitat del castellà en l’ensenyament públic en aquells llocs on existeix una llengua pròpia. I és que ha de tindre clar tot el món que “el castellà és la llengua vehicular”.
Tornem als temps on aquelles persones que parlaven la seua llengua eren penalitzades i excloses, amb el pretext ja comentat de la dificultat que tenen els pares d’ensenyar els seus fills i filles en castellà, problema que fins i tot els castellanoparlants han de reconèixer com inexistent. Wert viu en un altre planeta i també, en un altre segle. I es així com paraules com revàlida, que sonen a ranci, tornen per a posar a prova els i les nostres infants ja des de la primaria (encara que les primeres proves seran orientatives).
Estem davant del seu etiquetatge que patiran des de menuts i menudes, sense tindre en compte que els resultats acadèmics estan altament lligats, entre altres, a la situació socioeconòmica.
Aquesta llei parla de reduir la taxa d'abandonament escolar en etapes primeres, si bé a la mateixa vegada fa que aquelles persones amb resultats més baixos tinguen a posteriori grans dificultats per a incorporar-se de nou al sistema educatiu, o més bé, al sistema educatiu dels “llestos”. L’educació es convertirà en una carrera de fons pels i les més menudes, que definirà sense remei el seu futur acadèmic, a la Universitat o a altre àmbit formatiu. Açò farà competir les escoles per tindre els millors resultats, i el que passarà és per tots i totes coneguts en la privada i concertada: es filtrarà l’alumnat i s’eliminarà una part, que quedarà exclosa del sistema i concentrada a centres que ja no podran competir. Així, doncs, no hi haurà una atenció real a la diversitat, sinó que amb l'excusa d''atendre les diferencies, l'escola no serà inclusiva. Més bé tot el contrari, quedant més que clar que pel senyor Wert (i Cia) les diferencies no sumen, si no resten.
Podem dir que aquest sistema injust augmentarà les desigualtats i, a més, les fomentarà. Afavorirà que l’escola pública tinga com a referent la privada i el seu model, incoherent dins d'un sistema públic per a tots i totes.
S’oblida que la pública pateix una mancança de recursos que recauen directament en la privada, que juga a més d’una banda: amb les quotes generoses que paguen els pares i mares, amb altres ingressos, i amb les ajudes del sistema públic. I, encara així, no són millors: les notes unflades a per poder competir són del tot conegudes, l’exclusió mitjançant l’elecció del alumnat es veu com la normalitat, i l’adoctrinament i l’eliminació del pensament crític fan que els i les alumnes cresquen com a persones que no qüestionen res.
L’assignatura de religió contarà dins de l’expedient acadèmic i, si bé al Batxillerat es troba endins de les assignatures especifiques optatives, també tindrà presencia en aquest punt de l’etapa escolar. Pel que fa a les matèries artístiques, perden importància en eixir del grup de troncals i passar al de les específiques, no siga que als nostres xiquets i xiquetes els done per perdre el temps alimentant el seu esperit a salts, pintant o aprenent música. En tot cas, que l’alimenten amb religió.
El nostre sistema educatiu està en el punt de mira, i tots els sectors participants parlen sobre que hauria de canviar per millorar.
Professorat, pares i mares s’enganxen en una disputa sobre responsabilitats, deixant de banda totes les mesures portades a terme amb l'objectiu de desprestigiar aquest sistema públic d’ensenyament per a justificar aquesta llei.
Amb la seua aplicació, perdran el paper participatiu en l’educació i la seua força en el funcionament del centre, que han exercit a través dels AMPAs i del Consell Escolar. La direcció passa a tindre la veu cantant com si de la patronal es tractara, fins i tot a l’hora del nomenament del professorat interí i en comissió de servei. També, la correcció de les proves diagnostiques estarà en mans de personal extern, que pot vindre de l'àmbit privat. Tot un seguit de raons per a fer de les escoles espais gens democràtics.
Amb tot açò el que ens estan dient és clar: el sistema educatiu funciona mal -ja diuen ells/elles que sí, que funciona mal- per falta de control, per falta de mà dura, perquè no es controla el professorat, per que no ensenyen el que toca...
Aquesta desigualtat fins i tot es veu, com hem dit, en el tractament de les assignatures i la seua importància. El Govern marcarà els continguts de les assignatures troncals, i els i les mestres i els centres perdran autonomia. Amb el pretext de la igualtat d’oportunitats que és el que es carreguen, centralitzant i uniformitzant sense atendre les realitats de les escoles i dels pobles.
Sense cap vergonya, dóna un tractament especial als centres que segreguen per sexe, amb un text redactat completament en masculí. Pel senyor Wert i companyia les mares, les alumnes, les Mestres… no existeixen.
En definitiva, la Llei, vol crear persones tècniques i especialitzades però, i perdoneu l’atreviment, deshumanitzades. Es vol afavorir una elit que podrà aprofitar la ma d’obra barata que crearà aquesta llei. Perquè, al mateix temps que ens diuen que hi ha resultats acadèmics roïns a l’estat espanyol, ens converteixen la mà d’obra qualificada i precària d’Europa. Aquesta llei manipula les dades, tergiversa i, el que és pitjor, li té igual els i les estudiants i el seu desenvolupament. No es parla de metodologies, de pedagogia, de ratis més reduïts, de personal de suport pel professorat, d’educació inclusiva, un dels grans objectius del nostre sistema ara és un miratge…
Des del seu anunci, aquesta llei mai ha tingut cap sentit i mai han consultat el professorat que després l’haurà d’aplicar.
Per tot això, no podem acceptar una llei segregadora, centralitzadora, sexista, antidemocràtica, adoctrinadora, radicalment neoliberal, que etiqueta l’alumnat des de menut, que privatitza l’ensenyament públic, que “españoliza”, una llei radicalment neoliberal… Perquè també hem d’ensenyar a lluitar i defensar el que és nostre, lluitarem per aturar-la.
