Manifest de la Confederació Sindical Catalana (CSC) amb motiu del 1r de maig de 2014
Ja fa temps que constatem l’esgotament del model polític i institucional bastit durant la transició amb un ample descrèdit social de la classe política. No es tracta només dels abundants casos de corrupció, es tracta de la mala gestió estructural d’unes oligarquies extractives preocupades bàsicament pels seus interessos i deliris de grandesa.
A això cal afegir que des de fa uns set anys estem assistint a una veritable involució social i democràtica de primer ordre amb un atac sistemàtic als drets socials i laborals de bracet de la no acceptació del dret a decidir de catalans i catalanes.
No es pot bastir cap projecte democràtic contra la voluntat d’ésser d’un poble. No es pot parlar de democràcia legislant i prenent mesures contra les majories socials, la dels treballadors i treballadores, imposant la desigualtat i condemnant a la misèria cada cop més persones mentre es rescaten bancs. Si aquest és el seu projecte els hi barrarem el pas.
N’estem farts i necessitem passar pàgina. Han fracassat històricament com a classe, només saben parlar el llenguatge de la imposició, amb cada cop més tics franquistes i reaccionaris. La oportunitat que els va brindar la transició l’han dilapidat. El seu moment ha passat i el fracàs del projecte de la transició arrossega amb ell l’autonomisme.
Estem davant d’un altre moment, el de la sobirania com a poble, complexe, amb incerteses i que, com no pot ser d’altra manera, plantejarà noves contradiccions. Iniciem doncs un nou projecte, un nou camí, també amb noves oportunitats que cal generar i aprofitar. El rumb que prenguem serà resultant de les correlacions de força, serà resultat dels interessos i voluntats socials d’aquells que hi puguin confluir. Hi ha camí per córrer i moltes pàgines encara per escriure. El projecte del Sí davant del projecte del No, del no projecte.
Fa poc més d’un any, en el darrer congrés del sindicat defensàvem que ens calia un ample acord social, en lògica de procés constituent, com a escut davant la progressiva pèrdua de drets i llibertats, contra el desmantellament de l’estat del benestar i els serveis públics, i contra la destrucció de les estructures productives. Tot això com a exercici de radicalitat democràtica. Aquest és un debat, si ens ho creiem, que cal no limitar-lo a declaracions formals en un pols per quotes de pantalla. Cal fer pedagogia des de baix, des de les empreses, des dels comitès, juntes de personal i altres òrgans de representació. Des d’ara fins al 9 de novembre aquest és el repte i aquesta és la nostra obligació.
Volem decidir, i volem independència.
Per un nou model social, polític i econòmic.
Ara és l’hora!
