En relació a la Jornada de Treball dels Diputats membres que composen la Ponència conjunta de la proposició de llei del Règim especial de l’Aran, Isabel Vallet, diputada de la CUP-AE va desplaçar-se a la Val d’Aran per reunir-se amb entitats i col·lectius en lluita de l’Aran però no ha participat en els actes institucionals per considerar-los una escenificació dirigida pels interessos particulars del Conselh Generau d’Aran (CGA) i el senyor Àlex Moga i una pretesa justificació de participació territorial en la redacció de la proposició de llei.
Amb els antecedents d’un esborrany de llei d’Aran consensuat el 2009 per les forces polítiques representades al CGA, i la oficialitat de l’occità reconeguda per l’Estatut de Catalunya i la Llei de l’occità de 2010, es redacta ara la proposició de llei del Règim especial d’Aran amb un rerefons polèmic per la desvinculació del CGA del Consell Permanent de la Llengua Occitana, institució internacional que pretenia la normalització de la llengua occitana amb la participació de les institucions de referència occitanes de l’estat francès i italià.
El procés de redacció de la ponència s’ha fet sense la més mínima participació de la societat civil aranesa i molt menys de cap tipus de participació d’occitanistes de l’altre costat de la frontera.
En un context d’anomenada “transició nacional”, la proposició de llei del Règim especial de l’Aran obvia i menysté per complet la realitat nacional de l’Aran, reconeixent-n’hi només una singularitat territorial, sense fer cap menció ni esment que la Val d’Aran forma part d’una nació sense estat anomenada Occitània, i que es troba administrativament a Catalunya des de l’any 1313 per pròpia decisió dels Aranesos, que en més de set segles no han perdut la seva identitat nacional (si es pot, més perseguida i maltractada que la catalana) i la seva llengua, l’Occità, en la seva varietat dialectal Gascona, i que es coneix a l’Aran com Aranès.
Quan les institucions catalanes estan reclamant el reconeixement dels drets nacionals, lingüístics i democràtics a l’estat espanyol, el reconeixement adequat de la “singularitat de l’Aran” dins de Catalunya hauria de ser el de Comunitat nacional amb llengua, cultura, institucions i tradicions pròpies dins de la comunitat autònoma de Catalunya, o Part de la nació Occitana a Catalunya, com a veritable reconeixement a la Val d’Aran i no com al mer folklorisme pretès en la proposició de llei.
Per altra banda, en el camp lingüístic es pretén crear una acadèmia Aranesa de la llengua, la qual aprofitant l’estatus que ha donat l’Estatut de Catalunya a l’occità (únic territori on es reconeix institucionalment la llengua occitana), pretén normalitzar l’occità des de la Val d’Aran, fet que hauria d’estar liderat i governat per una comissió internacional amb participació d’acadèmics de tota l’àmbit lingüístic occità i no només de la Val d’Aran.
De fet, bona part dels articles de la proposició de llei tenen un marcat caràcter localista, amb la transferència de competències sense el més mínim control democràtic i participació ciutadana, que només pretenen augmentar i perpetuar els privilegis dels prohoms d’Aran, atorgant-los via lliure per acabar de transformar la Val d’Aran en una còpia catalano-occitana d’Andorra.
