Sembla ser que les persones tendim a encasellar-ho tot i a desenvolupar anàlisis de manera segmentada. Deu ser per això que a la gent li costa tant d'entendre els plantejaments que l'Esquerra Independentista porta repetint des de fa dècades, a través de les diferents organitzacions que l'han integrat.
D'una banda, l'esquerra espanyolista ens acusa de prioritzar la qüestió nacional per davant de la lluita de classes i ens repeteix "por encima de todo somos clase trebajadora, no es el momento de hablar de independencia"; i d'altra banda, l'independentisme "transversal" ens critica perquè dividim la unitat separatista (valgui la paradoxa) i ens retreu que "ara no toca parlar de qüestions socials, primer la independència".
Sincerament, no és tan complicat. Som un poble, som la classe treballadora dels Països Catalans. Volem existir com a poble, volem poder exercir la nostra pròpia sobirania, i això no serà possible només redefinint unes fronteres dins les quals es repeteixi el mateix model d'explotació capitalista.
Ara que els catalans i les catalanes estem desenvolupant aquell acte de consciència que permet passar de població a poble, cal que aquesta consciència vagi més enllà de l'"España ens roba" que pregonen CiU i el seu vassall ERC a tort i a dret. I és que CiU aposta per la independència de les quatre provincias perquè "España ens roba", exacte; amb la independència l'oligarquia catalana ens robaria el que l'Estat espanyol ens roba.
Per nosaltres és tan important exercir el nostre dret a l'autodeterminació, com tenir uns sistemes educatiu i sanitari de qualitat, públics i universals. És tan important que se'ns reconegui com a nació com l'accés a l'habitatge, una alimentació saludable, una bona xarxa de transport públic i el repartiment dels treballs i la riquesa. Quan parlem d'uns Països Catalans lliures fem referència a una sobirania energètica, al respecte envers els recursos naturals, a la igualtat entre homes i dones, a la llibertat sexual.
Reivindiquem, per tant, que el poble català sigui lliure dels estats espanyol i francès, però també que s'alliberi de les urpes de la troika; sigui lliure per a exercir el seu dret a l'autodeterminació, però també que es deslliuri de l'explotació de les persones i els recursos naturals, de la repressió política i també la sexual.
Demà, 10 de setembre, reivindicarem que volem la Independència per canviar-ho tot, més enllà de "decidir-ho tot", com diuen els que decideixen sobre els sous i les indemnitzacions ofensives de Caixa Catalunya. Volem decidir-ho tot i en cap cas en el sentit que ho deia Lampedusa, com li agradaria a CiU. L'11 ho seguirem reivindicant, a la via catalana, a la manifestació, als diversos actes arreu del territori, com ho fèiem ahir, com ho seguirem fent.
