El passat mes de febrer de 2013, el Ple municipal de Badalona va aprovar per unanimitat la descatalogació de les cases de pescadors que queden al barri del Centre, i la seva eliminació del registre de béns culturals d’interès local.
Davant d'aquesta situació la CUP Badalona ha realitzat aquest cap de setmana un mural reivindicatiu gegant per denunciar que l'urbanisme especulatiu compta amb la complicitat de tots els grups municipals amb representació a l'ajuntament (PP, PSOE, CIU, ICV-EUiA).
Descatalogació seguida d'especulació?
Aquesta descatalogació vulnera la protecció dels béns que integren aquest patrimoni. Però tot i les normatives que protegeixen el patrimoni històric la llei també contempla la possibilitat d'enderrocar aquestes antigues construccions si es considera des de les institucions que estan en un estat "molt deteriorat o ruïnós".
Fins fa poc, aquestes cases del centre de Badalona estaven catalogades com a Bé Cultural d'Interès Local. Eren les antigues vivendes de pescadors que Badalona conserva del seu passat d'activitat pesquera.
Però a partir del darrer ple municipal ordinari l'Ajuntament de García Albiol va aprovar la descatalogació d'aquests habitatges i el seu enderrocament, amb l'argument que es trobaven en un estat ruïnós i que suposaven "un perill per a la ciutadania." Un argument i una metodologia molt similar a l'emprada al barri de pescadors del Cabanyal de València.
Omissió i negligència municipal en la conservació del catàleg
Tal i com destaca un article publicat a La Vangurdia al febrer sobre el catàleg urbà històric de Badalona, aquesta ciutat no compta amb un catàleg actualitzat del seu patrimoni històric i cultural que la ciutadania pugui consultar. L'article cita la historiadora Monserrat Rectoret, que assenyada que "Per aquesta ignorància o desconeixement acaben desapareixent molts dels elements catalogats com a béns culturals."
S'hi ofereix també com a exemple la finca Can Ramonet, situada a la Rambla de Badalona, que comptava amb uns característics elements en la seva façana que havien de ser conservats. Uns elements del patrimoni històric que després de les últimes obres es van retirats i actualment es conserven al Museu de Badalona. Monserrat Rectoret assegura que cap responsable de l'administració va controlar que es mantingués la façana ni va obligar a incorporar els elements després de les obres. Un cas d'omissió i negligència en el deure de conservar el patrimoni històric precipitat per l'especulació urbanística.
