Sota el títol, "El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: Llavors de la revolució", l'exposició pretén explicar el rerefons social que durant el període va afavorir la lluita dels obrers i obreres catalans per unes condicions de vida i de treball dignes i per aconseguir el reconeixement dels seus drets socials.
A partir del testimoni gràfic de grans fotògrafs de l'època com la nissaga dels Brangulí i Gabriel Casas, es pot conèixer la vida quotidiana i l'esdevenir dels carrers de la Catalunya dels anomenats 'anys elèctrics'. La mostra va des de la divisió i les condicions del treball, fins a la vida dels barris obrers, la previsió socials, les relacions laborals i la conflictivitat social.
Dins del context de Catalunya com a bresol de moviment llibertari sorgit al segle XIX i Europa travessava en aquells moments per un període de gran agitació, especialment a Rússia, on havia esclatat la primera revolució socialista de la història. D'aquest clima revolucionari n'eren conscients els mateixos industrials, els quals reaccionaren amb una oposició frontal a les reivindicacions obreres plantejades pels sindicats, fet que donà lloc a un dels períodes més conflictius en la història del nostre país. Les llavors de la revolució estaven a punt de germinar.
En aquesta línia, l'exposició aprofunditza en la setmana tràgica, la vaga de la Canadenca, el locaut de 1919, els anys del pistolerisme i la repressió del moviment obrer.
La mostra produïda per l'Arxiu Nacional de Catalunya es pot veure fins al 25 de novembre al Museu d'Història de Catalunya
