La pregunta és recurrent i mil vegades formulada per persones del nostre entorn, quan fa aproximadament tres setmanes vam prendre la decisió de presentar-nos a les eleccions i assumir un gran repte. De quina manera i a fer què? ens preguntàvem.
Però mes enllà d’aquestes preguntes, veiem la greu situació social que tenim davant: desnonaments, atur, retallades, racisme, etc. Alhora CIU, gran culpable d’aquesta situació juntament amb el govern central i la UE, aprofitant l’esperit independentista expressat massivament el passat 11S, s’apropia d’un discurs independentista que fins fa poc era impensable per a ells.
No hi ha dubte que l’objectiu de CIU es seguir retallant i aplicant les mesures de xoc neoliberals que els hi exigeixen per acabar amb els pocs drets i benestar que ens queden, un cop passin les eleccions. Una altre qüestió és si tindrà prou valor polític per tirar endavant una consulta per la independència, tal com ha promès. Però l’experiència i la memòria ens avisen de la covardia política de la classe dirigent catalana...
Per aquest motiu ens calia una alternativa. Una alternativa que portés el discurs de la ruptura amb el sistema capitalista i, alhora, amb l’estat espanyol al terreny electoral i institucional. Aquests terrenys no són pas els millors per canviar la societat, per molt que s’afartin de dir-ho els polítics professionals, si no que són un terreny ple de paranys que han portat a molts partits d’esquerres a renunciar als ideals, als discursos i a representar aquells que els han votat.
Com a activistes tenim clar que les institucions estan fetes per representar aquells que dominen en una societat, sota la fal·làcia de la democràcia representativa s’amaga un complex mecanisme per a què al final del procés s’acabi afavorint els interessos d’aquells que tenen el poder econòmic. El vot en blanc, el mal menor, o l’abstenció són en moltes ocasions l’únic camí que ens queda per aquells que volem viure en un món més just.
No obstant, en aquesta ocasió la CUP ha fet candidatura amb altres organitzacions de l’esquerra anticapitalista, moviments socials i persones independents per a realitzar un projecte que vol ser l’expressió de les lluites populars i socials de base que han sorgit amb la crisi econòmica. No només això, si no que es compromet a fer-ho des del debat i la participació dels activistes als pobles, viles i barris de les ciutats, pels quals la candidatura ha de ser un instrument al seu servei i no pas una maquinaria política més.
Cal que la CUP el 25N estigui present al parlament la veu d’aquells que reclamen alternatives: d’aquells que dia a dia surten al carrer a defensar l’Educació i la Sanitat front a les retallades hipòcritament anomenades necessàries, d’aquells que són reprimits, multats o tancats en presons per oposar-se al seu règim de terror capitalista, d’aquells que es planten davant de casa seva el dia que el banc els ve a desnonar, d’aquells que criden prou contra la prepotència d’un estat espanyol incapaç de comprendre les diferents identitats nacionals. Per tots ells, des de la humilitat de saber que no som més que un altre front de lluita contra la desigualtat i la injustícia neoliberal, la CUP-Alternativa d’esquerres vol ser la seva veu.
