L'activista tarragoní Josep Maria Yago [blog] va morir dilluns a la nit a l'edat de 55 anys víctima d'un càncer que patia des de feia cinc anys. Yago, diplomat en Treball Social, havia dirigit el Servei Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament de Tarragona. Tot i així, va destacar per la seva militància anarcosindicalista i per la seva implicació en els moviments populars del Camp i en l'antimilitarisme d'arreu del país.
Iniciat en l'antifranquisme a través de la militància marxista -fet que el va portar a patir detencions i també presó- Yago va ser un dels impulsors, a la dècada dels 90, de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau quan el Port de Tarragona va esdevenir seu de descans dels vaixells de l’OTAN i de la Sisena flota dels Estats Units. Aquesta coordinadora també va encapçalar el rebuig a la guerra de l'Iraq a Tarragona.
Durant molts anys Yago va ser l'editor de la revista “Paraules per la Pau”, que es reparteix cada primer diumenge de mes a la plaça de la Font de Tarragona en l'acte Paraules per la Pau, que ell també va contribuir a dinamitzar.
Com a activista social va participar en multitud de campanyes, des de les diverses iniciatives d'objecció fiscal que la mateixa Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va desenvolupar fins a la reactivació del moviment veïnal de la Part Alta, un barri on visqué bona part de la seva vida.
Yago també era membre de l'Ateneu Llibertari Alomà i de la CGT i va donar suport actiu i explícit al Centre Social Okupat La Colomera. L'activista compromès expressava les seves opinions a través del seu blog, "Així ho penso".
"Crític, lliure i llibertari"
Jordi Martí Font, company del difunt, fa un recull en un article d'opinió publicat a Llibertat.cat dels moments que va viure amb Yago i en destaca la seva evolució política. "Jo vaig veure el Josep Maria evolucionar i esdevenir cada cop més crític i això, què voleu que us digui, m'emocionava. Crític, lliure i llibertari, sense caure mai en els dogmes anarquistes, que són com la resta de dogmes: una merda", expressa.
Martí Font afirma que Yago "llegia molt i tenia una cultura cinematogràfica àmplia i mai estàndard". "Per això parlar amb ell era omplir-se de saviesa i, sobretot, de coneixement. I parlàvem de cinema, de Bergman, de poesia i de revolució. Sí, de revolució, no “dels millors gestors per l'esquerra” sinó de revolució", assenyala.
