Però, i a pesar del to crític que en general la premsa balear ha mantingut amb la política lingüística del Govern, l’argument de Riera és molt minoritari, tan a les peces informatives com a les d’opinió. Cap mitjà s’ha animat a tractar de xifrar el cost que suposarà implementar el que s’ha anomenat “elecció de llengua” a l’ensenyament ni s’ha preguntat com és que el conseller d’Educació, Rafael Bosch, pot prometre que per això “sí que hi haurà diners”. Paradoxalment, aquestes notícies conviuen, inclús en les mateixes portades, amb unes reduccions pressupostàries en sanitat que arriben al punt de tancar dos hospitals, i retallades en la mateixa educació que inclouen, a més d’acomiadar professorat i augmentar ratios d’alumnes per aula, disminuir les hores lectives setmanals. És, com a mínim xocant, que en un moment de crisi que obliga a posar en el congelador el mateix estat del benestar es pugui permetre una mesura tan cara econòmicament. De fet, aquest és un sistema similar –no exacte- al que s’aplica al País Valencià i que la Generalitat va tractar d’eliminar-lo, entre altres motius, adduint la seva inviabilitat econòmica.
Aquesta relació, en canvi, sí que s’ha fet en algunes altres mesures governamentals contradictòries amb la política d’austeritat impulsada pel Govern balear. L’intent –fins ara fracassat- d’apujar fins a un 25% el sou d’alts càrrecs de confiança ha estat vinculat permanentment a les reduccions en serveis i salaris per a altres servidors públics. També, i segons les cròniques del debat parlamentari, es va comparar el tancament dels hospitals amb el rescat amb diners públics de Bankia.
Qui sí ha posat en dubte la viabilitat econòmica de la mesura ha estat la ciutadania, no sols les plataformes i associacions oposades a la separació d’alumnes per raons lingüístiques, sinó fins i tot gent favorable, en principi, a la mesura. Avui mateix, Última Hora, publica un dels reportatges més benèvols amb l’elecció de llengua amb testimonis de famílies que anuncien que matricularan els seus fills en castellà i que titula, de forma aclaridora: “Una proposta ‘bona’ de ‘difícil aplicació’”.
