El centre social la Rimaia no era un centre d'activitats socials i prou, també ha estat un element de confrontació crítica a la situació escandalosa de la ciutat de Barcelona. Després d'uns quants anys, es pot dir que ja tenia una certa tradició a la ciutat. Actualment ocupava un edifici d'habitatges de luxe que portava quinze anys buit. Són situacions que clamen al cel, en una ciutat on hi ha nombrosos desnonaments cada dia, i que adquireixen un caire dramàtic per a moltes famílies. Desallotjar el centre és certificar l'ordre establert, que és ple d'injustícies per a la majoria de la ciutadania. Es perd un espai de contestació obert on, al marge de protocols, s'hi podia fer una vida social de manera oberta.
La Rimaia sempre ha tingut força relació amb les associacions de veïns, ara amb la de Sant Antoni, i també tenia relació amb molts col·lectius. El centre ha participat amb activitats culturals i reivindicatives del moviment veïnal, a més d'organitzar trobades, debats i actes amb els moviments socials de tota la ciutat. També és coneguda com a universitat lliure, perquè s'hi feien activitats acadèmiques i cultural obertes a tothom.
Amb accions com el desallotjament de la Rimaia, es criminalitzen iniciatives i activitats pacífiques, esfondrant-les de la vida del barri. Cal insistir en aquest aspecte: hi ha una criminalització de la dissidència social focalitzada en aquesta mena d'ocupacions, amb un caire simbòlic i que tenen el valor d'assenyalar els dèficits de justícia social de la ciutat. Evacuar aquests centres, reprimir d'aquesta manera les manifestacions de dissidència social, és extremament negatiu, i busca enviar un missatge atemoridor.
És difícil no veure-hi la proximitat amb les manifestacions d'aquest cap de setmana. La Rimaia facilitava l'encontre entre activistes, moviments socials i col·lectius de tota la ciutat. El desallotjament és una manera d'enviar un missatge d'intimidació de cara el 12M, insistint en una política sostinguda per part de la Conselleria d'Interior --i que nosaltres hem criticat obertament-- d'atemorir la ciutadania. S'inscriu en la continuïtat dels operatius repressius de la vaga del 29 de març i el desplegament extraordinari del BCE. Tot plegat, un intent de demostrar a la ciutadania que les administracions tenen una força i uns recursos capaços de dissuadir qualsevol manifestació ciutadana, qualsevol contestació. I el desallotjament de la Rimaia s'inscriu en aquesta campanya de criminalització de la contestació social.
Lluís Rabell, vice-president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb)
