Fa poques setmanes, en un ple municipal de l’ajuntament de Blanes, l’alcalde responia una pregunta de l’oposició dient clarament que en el context actual de crisi i donada la més que precària situació de les arques municipals, l’equip de govern del PSC (en minoria) “no practica polítiques ni de dretes ni d’esquerres, sinó de supervivència”.
Aquesta resposta podria quedar com una simple anècdota però crec que pot incitar també a una profunda reflexió sobre com ha evolucionat i fins a on ha arribat la praxis política dels càrrecs electes a les nostres institucions, en aquest cas els ajuntaments.
Darrerament, i cada cop passa més sovint, sembla que la finalitat única de la política actual sigui “fer quadrar els números”, és a dir, aprovar i justificar el pressupost municipal. Cada vegada més la política es va convertint en això: “quadrar caixa” justificant ingressos, inversions i liquidar els exercicis econòmics.
On han anat a parar les idees, la inventiva i la imaginació per tal de millorar els nostres carrers, barris i ciutats? La política municipal, com a més propera a la ciutadania, hauria d’èsser quelcom més que fer “quadrar els números”. És la gestió del nostre entorn més proper, del dia a dia, de la proximitat i el compromís amb les problemàtiques, inquietuds i projectes dels veïns i veïnes dels nostres municipis. Tot entenent la dificultat d’administrar els recursos econòmics de les institucions públiques (i més ara en la situació actual) potser ens cal però, un canvi de xip. La gestió dels recursos econòmics dels nostres municipis i “quadrar la caixa” hauria de ser una eina de treball que ens ajudi a assolir millores socials i per posar en pràctica una sèrie de criteris ideològics i no pas una finalitat en si mateixa.
La política està perdent la capacitat d’imaginar per avançar i generar propostes i recursos que dinamitzin i millorin la nostra societat. Ho està perdent perquè cada vegada més s’estanca en la burocràcia i en quadrar l’economia com a objectiu principal i únic. Amb això no vull dir que no s’hagin de quadrar els números, tot el contrari, sinó que s’han de quadrar amb una sèrie de prioritats que, sobretot des de l’esquerra, han de ser molt clares: la transparència i el bé col·lectiu per sobre dels interessos propis (que eternitzen càrrecs, privilegis i cadires a les nostres institucions).
En aquest sentit cal una actitud contundent des de l’esquerra als nostres ajuntaments. Perquè la dreta ja ho fa això de ‘’tants caps tants barrets’’ i ‘’quadrar números’’ a costa del que sigui, de qui sigui i al preu que sigui. L’esquerra, si realment vol esdevenir l’alternativa al model neoliberal, ha de ‘’quadrar els números’’ prioritzant uns eixos de treball molt clars que garanteixin els drets socials i la igualtat. Per exemple amb ordenances fiscals progressives que no castiguin els més afectats per la crisi capitalista generada per la banca, els interessos de les multinacionals, les grans empreses i els lobbys polítics dominants. En resum: els que més tenen i els que es segueixen repartint la riquesa.
L’esquerra real ha de cercar alternatives al model socioeconòmic actual i qüestionar constantment les polítiques neoliberals de la dreta i la socialdemocràcia de la falsa esquerra submisa als interessos del poder (com la dels tripartits). Per això, si volem canviar, si volem avançar no val a dir que farem política de supervivència i que de retruc això suposi renunciar a la cerca d’alternatives de progrés social. Recordem-ho. La responsabilitat de l’esquerra és transformar la societat i el model socioeconòmic vers a la justícia social i la solidaritat.
Finalment, només volia afegir que, tal i com he comentat al principi, la intenció inicial d’aquest escrit d’opinió era reflexionar sobre les paraules que va pronunciar l’alcalde de Blanes en el ple municipal del passat mes de novembre. Si la transcripció d’aquestes no es del tot precisa em disculpo però malauradament ha estat impossible consultar l’acta d’aquest ple i contrastar la informació, ja que la darrera acta publicitada a la web municipal de l’Ajuntament de Blanes data del mes de juliol. Però bé, la transparència i l’accés a la informació “pública” als nostres consistoris ja seria motiu d’una altre reflexió en si mateixa.
