Espanya és irreformable... si més no, en positiu! L’evolució de la política espanyola, de l’acció de l’aparell de l’estat contra el nostre poble en els darrers 30 anys, i la recent reforma constitucional aprovada al més pur estil de república bananera, ens demostra que la seva única possible evolució no és cap altra que la involució en termes nacionals i socials, que la liquidació fins i tot d’aquesta enganyifa anomenada “estat de les autonomies”.
Fa més de 30 anys que l’independentisme denunciava la via morta que suposava l’autonomisme... i el temps ens ha donat definitivament la raó! L’esperpèntic procés de reforma estatutària, el continu espoli econòmic, les renovades agressions a la nostra llengua, la cohesió social i la identitat nacional i el foment sistemàtic de la catalanofòbia com a ideologia hegemònica a l’Estat espanyol certifiquen una sentència de claredat diàfana: No serem res sense un Estat propi!
Sense independència no hi haurà democràcia, doncs dia rere dia, els polítics espanyols continuen negant el poble català com a font de sobirania. Sense independència no hi pot haver ni polítiques socials ni sortida a la crisi, ja que el poble català és robat per partida doble (per explotació i per espoli). I sense independència serà impossible definir un model social integrador que faci de la nostra llengua una eina de cohesió i convivència.
Parlem, doncs, com diuen alguns “dels problemes reals”: un dels nostres principals problemes, sense la resolució del qual ens serà impossible encarar-ne seriosament cap altre, és la submissió a uns estats hostils. I és un problema que adquereix dia a dia dimensions alarmants i que només ens deixa un camí: la conquesta de la plena sobirania.
Continuar defensant a hores d’ara el model autonòmic o l’entelèquia del federalisme respecte els qui ostenten i exerceixen cada dia més la condició d’ocupants i opressors és, ras i curt, una traïció al nostre poble. Necessitem la independència i la necessitem ara. Ens hi va la nostra existència col·lectiva.
Com deia Jordi
Carbonell ara fa 35 anys... que la prudència no ens faci traïdors!
