Durant el seu debat, el conseller socialista Jaume Garau ha afirmat que l'ens és viable econòmicament i just costa al Consell 9,5 milions anuals d'un pressupost de més de 400, però l'equip de govern del PP ha defensat el tancament amb quatre arguments: el seu suposat alt cost econòmic, la duplicitat de serveis que suposa, la necessitat de fer front a altres actuacions més urgents i la seva "escassa repercussió social".
L'illa de Mallorca, sense senyal en català
D'ençà que es va conèixer la intenció del PP d'acabar amb el senyal de [M], entitats, partits, professionals de la comunicació i ciutadans s'han mobilitzat per tal d'impedir-ne el tancament. Els treballadors de l'emissora pública van celebrar una festa reivindicativa a la plaça de Lloseta per protestar contra el tancament.
Pel Grup Barnils, el tancament de Televisió de Mallorca i Ona Mallorca coarta la llibertat d'informació dels mallorquins i suprimeix una eina bàsica per explicar què passa a l'illa amb mitjans públics propis. De la seva banda, l'Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua lamenten la desaparició d'"uns mitjans de comunicació que han complert amb escreix la seva funció de servei públic, han fet la seva programació íntegrament en català i han afavorit la integració social i cultural dels nouvinguts".
Per saber-ne més:
El tancament de Ràdio TV de Mallorca, un atac a pluralitat i a la llibertat d'expressió
El Grup Barnils es presenta a Mallorca en el marc de l'amenaça de tancament de RTVM
Entitats mallorquines rebutgen el possible tancament de Ràdio Televisió de Mallorca
