En aquest punt, així com en la integració d’altres col•lectius actualment marginats o, si més no, desatesos, és on realment s’ha de centrar l’atenció. Hi ha qüestions òbvies d’aquest tema que ara està omplint l’espai dels mitjans de comunicació, que no necessiten ser introduïdes com a lluita a favor de la dona, perquè si no s’acompanyen d’altres actuacions quotidianes que així ho demostrin, amb elles només s’està manifestant la voluntat d’aparèixer als mitjans.
És, per tant, a través de l’acció diària de la Regidoria de Coordinació de Polítiques Transversals que l’Ajuntament de Reus ha d’actuar en aquest sentit, amb accions fermes en relació a les polítiques d’igualtat, als programes transversals d’immigració i de gènere (el pla local d’immigració i convivència ciutadana o el pla local d’igualtat, i programes com Convivència i espais públics, així com la mediació intercultural i de gestió de conflictes), per garantir la convivència i el respecte a les persones a la ciutat. Fet que no es demostrava, per exemple, amb l’antiga normativa d’empadronament que l’Ajuntament duia a terme que, gràcies a la plataforma Tots Som Veïns i Veïnes de Reus es va canviar per tal que realment, en aquest cas concret, l’Ajuntament de Reus actués amb una voluntat d’igualar les oportunitats i normalitzar l’accés als serveis i als recursos municipals.
No s’ha d’entrar en debats mediàtics sinó en actuacions sinceres de treball constant per aconseguir que a la ciutat no es vulnerin els drets de les persones, per aconseguir que a la ciutat no hi hagi discriminacions, que hi hagi una societat més justa i igualitària que ofereixi les mateixes oportunitats a cadascuna de les persones que la integren. L’actual debat no resol aquests problemes, només els apedaça, si és que aconsegueix alguna cosa.
Com s’ha vist l’Ajuntament disposa de molts òrgans per treballar factualment aquest tema, que demostri, doncs, quina és la seva voluntat real.
