Durant la diada de Sant jordi molta gent
ens preguntava per la consulta sobre la independència, que a Mataró se
celebrarà el proper 20 de juny. Hi ha expectativa i molta empenta i
prova d'això són les tres parades simultànies plantades per la
plataforma ciutadana Mataró
Decideix. Segons va dir-me un teianenc que hi col·labora activament,
el vot anticipat va molt però que molt bé.
Avui, he anat a Teià, bàsicament per donar suport a ma mare, que ha estat implicada en la plataforma Teià Decideix i en l'organització de la consulta del 25 d'abril a Teià. Passejant per la Riera he copsat el rebombori que ha suposat la consulta: una campanya intensa (amb porta a porta, actes amb Patrícia Gabancho, Elisenda Paluzie o Josep Ma. Solé i Sabaté), cinc taules de vot repartides per tot el poble, actes festius paral·lels a les votacions.
Fa vint anys això hagués estat com un somni, però avui era una realitat incontestable: la gent de Teià, igual que a moltes altres poblacions, podia expressar lliurement la seva opinió sobre la independència.
El menyspreu del PSC-PSOE i altres sectors polítics i econòmics del país, posa de manifest la mediocritat de la cultura democràtica d'aquells que encara s'aferren a l'status quo de la transició postfranquista.
Les consultes inciades a Arenys de Munt han retornat el protagonisme de la política a la ciutadania. I, per molt que digui el senyor José Montilla, no hi ha senyeres ni estatuts que puguin aturar la voluntat popular.
L'autonomisme espanyol continuarà dividint-nos i distraient-nos de l'objectiu. L'oportunisme dels partits polítics establerts seguirà entorpint-nos. Però, malgrat les limitacions i contradiccions, la independència ja és una realitat en construcció.
Avui, he anat a Teià, bàsicament per donar suport a ma mare, que ha estat implicada en la plataforma Teià Decideix i en l'organització de la consulta del 25 d'abril a Teià. Passejant per la Riera he copsat el rebombori que ha suposat la consulta: una campanya intensa (amb porta a porta, actes amb Patrícia Gabancho, Elisenda Paluzie o Josep Ma. Solé i Sabaté), cinc taules de vot repartides per tot el poble, actes festius paral·lels a les votacions.
Fa vint anys això hagués estat com un somni, però avui era una realitat incontestable: la gent de Teià, igual que a moltes altres poblacions, podia expressar lliurement la seva opinió sobre la independència.
El menyspreu del PSC-PSOE i altres sectors polítics i econòmics del país, posa de manifest la mediocritat de la cultura democràtica d'aquells que encara s'aferren a l'status quo de la transició postfranquista.
Les consultes inciades a Arenys de Munt han retornat el protagonisme de la política a la ciutadania. I, per molt que digui el senyor José Montilla, no hi ha senyeres ni estatuts que puguin aturar la voluntat popular.
L'autonomisme espanyol continuarà dividint-nos i distraient-nos de l'objectiu. L'oportunisme dels partits polítics establerts seguirà entorpint-nos. Però, malgrat les limitacions i contradiccions, la independència ja és una realitat en construcció.
La força de les consultes rau en la
consolidació d'un moviment popular per la democràcia i la llibertat,
equivalent al que va ser l'Assemblea de Catalunya. L'extensió
territorial arreu dels Països Catalans de l'autoorganització popular és
la nostra garantia d'èxit, pequè el futur no es dirimeix de forma
exclusiva, com alguns volen fer-nos creure, en les eleccions
autonòmiques de la tardor de 2010 al Principat de Catalunya. No ens
enganyem: sense un moviment popular fort i organitzat, els polítics
cediran a canvi d'un plat de llenties.
