El que encara es reduí més fou la recaptació d’impostos, que va ser un 17,8% inferior a la de l’any 2008, segons la Intersindical (CSC).
D’aquesta manera, a causa de la reducció dels impostos recaptats, que
passaren a representar del 10,4% del PIB al 7,3%, el pes de les rendes
del treball (malgrat reduir-se, però en menor mesura) cresqué fins
suposar el 48,6% del PIB (el 47,6%, el 2008), mentre que els marges
empresarials s’alçaren des del 42% fins representar el 44,1%, la major
crescuda registrada des que s’inicià la sèrie estadística, el 1980.
D’entre els que han perdut i atenent a l’evolució general de la
riquesa, queda clar que les rendes empresarials han estat les menys
castigades i, tanmateix, les que més reclamen (i aconsegueixen)
apretades de cinturó de la resta. I, mentrestant, per corregir la
reducció en la recaptació, el govern central aprova increments dels
impostos indirectes (com l’IVA) que només faran que subratllar aquestes
desigualtats. Un exemple més que la crisi l’estem pagant qui no toca i
qui no la provocà i que cal posar fi a una etapa de pactisme social que
l’únic que fa és gestionar les misèries i retallades de drets de les
classes treballadores!
Feia molt de temps que la patronal venia reclamant moderació salarial,
fins que CCOO i UGT els van oferir aquest apreciat caramel, en forma
d’acord de negociació col·lectiva per als propers 3 anys, a canvi de
res. I feia també molt de temps que, des de la Intersindical-CSC, es
denuncia que aquestes exigències no són equivalents per tots els
estaments i classes socials i que s’està intentant fer pagar la crisi
als treballadors i les treballadores, també amb la qüestió dels
salaris. I cada vegada van apareixent més notícies que corroboren
aquesta desigualtat.
