Segons aquest acord, el 7 de març del 2007 s’han de celebrar eleccions a la nova Assemblea Legislativa d’aquest territori i el 26 del mateix mes ha d’entrar en funcionament el nou Govern.
Tanmateix, per a que això sigui possible, cal que es produeixi un consens entre els quatre principals partits entorn la composició del govern i les competències que l’esmentat Acord assigna a la nova Assemblea. Aquest consens s’ha d’assolir com a molt tard el 3 de gener proper.
Dos són els obstacles rellevants que actualment bloquegen l’acord. En primer lloc, hi ha els dubtes del principal partit unionista, el Democratic Unionist Party (DUP), liderat per Ian Paisley, entorn el mecanisme de poder compartit que contempla l’Acord de Sant Andreu, segons el qual, les carteres del futur govern es repartiran de forma proporcional als resultats obtinguts en les eleccions del dia 7. Els unionistes, per contra, proposen que per al nomenament de les carteres de justícia i policia sigui necessari l’acord del 70% dels diputats, percentatge que permetria al conjunt de partits unionistes presents a l’Assemblea disposar d’un poder de veto. Una proposta que ha estat rebutjada de pla pels republicans i que tampoc és ben vista pels governs de Londres i Dublin.
Per contra, on sí que s’ha assolit un acord és en la proposta del principal partit republicà, el Sinn Féin (SF), de nomenar el seu gran enemic, Ian Paisley com a futur Primer Ministre del nou Govern, en tant que líder del partit que pressumiblement serà el més votat en les properes eleccions, i com a vice Primer Ministre, el número 2 del propi SF, l’històric Martin McGuinness, possiblement el polític més odiat pels unionistes. Una proposta que, val a dir-ho, ha creat profundes tensions entre els unionistes.
Però el segon obstacle rellevant en les negociacions es troba en l’abast de les competències de justícia i de policia. I aquí, és el SF qui es mostra més determinat a aconseguir la plena irlandització d’aquestes dues matèries. És a dir, que no estiguin sotmeses a la legislació britànica. Particularment, el tema de la policia ha donat lloc a un intensa polèmica política i mediàtica. El SF ha posat sobre la taula sis condicions per assolir un acord al respecte: un calendari detallat del traspàs de poders (devolution), una reestructuració del departament, la no presència del MI5 (servei d’espionatge britànic), la fi de les investigacions sobre activitats passades, la fi de les activitats policials de caire polític, i la fi de l’ús de les bales de plàstic.
En aquest sentit, cal destacar l’enorme repercussió mediàtica que va tenir la primer trobada pública celebrada a Stormont (n’hi va haver una d’anterior a Londres, fa dos anys) de delegacions del SF i del Servei de Policia d’Irlanda del Nord (PSNI), encapçalades respectivament per Gerry Adams i pel Chief Constable Sir Hugh Orde, el 13 de desembre. Cal tenir en compte que el PSNI és el successor de l’odiada, pels republicans, Royal Ulster Constabulary (RUC), l’antiga policia nord-irlandesa repressora aferrissada del moviment republicà i acusada de practicar sistemàticament la tortura, de portar a terme assassinats selectius i de cooperar amb les organitzacions paramilitars protestants, amb el MI5 i amb l’exèrcit britànic destinat a l’illa.
Malgrat que des de la seva creació, el 2001, el PSNI ha fet un esforç important per esborrar la imatge sectària de la RUC, des del SF no acaben de confiar-hi excessivament, i consideren que es tracta d’una policia encara clarament infiltrada per elements del MI5, com es va demostrar en l’anomenat Stormontgate (2002).
Una sospita que es veu confirmada per episodis més recents, com el que va succeir el proppassat 24 de novembre, quan l’històric paramilitar unionista Michael Stone va intentar atemptar contra Gerry Adams i altres polítics republicans a Stormont. Llavors, l’activista va ser reduit pel servei de seguretat del parlament, mentre que sis agents del PSNI presents no van moure un dit, al.legant que feien tasques de guardaespatlles d’altres personalitats.
Josep Sort
