Aquest mitjà explica que el jutge Santiago Vidal, en un gest de valentia sense precedents, aconseguís condemnar el reconegut ultra Pedro Varela, entre altres coses propietari de la llibreria filonazi Europa, a cinc anys de presó i una forta multa econòmica, tres jutges de la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona, presidits per la mateixa Ingelmo, van decidir posar en dubte la sentència, de manera que el Tribunal Superior elevava la qüestió al Tribunal Constitucional de Madrid i allí el tema quedava encallat, encara ara.
L’argument d’aquests tres jutges era que castigar els dubtes sobre un genocidi històric vulnerava el dret a la llibertat d’expressió. És a dir, negar l’Holocaust, segons Ingelmo i companyia, no pot considerar-se un delicte segons la Constitució Espanyola. I és que la carta magna val per a tot. Si la nova llei del Codi Penal recull un article (607.2) que posa al dia aquesta qüestió, tal com succeeix a Alemanya i diversos estats europeus, s’agafa la Constitució i assumpte resolt. Ja al seu dia s van queixar entitats com SOS-Racisme i l’Amical Mathausen. Mentrestant, Varela segueix lliure, la llibreria Europa oberta i Ana Ingelmo imposant el castellà a la sala.
La decisió de la jutgessa Ana Ingelmo, durant el judici del cas Isanta, va aixecar polèmica, el magistrat Alfons López Tena va
instar el Consell General del Poder Judicial a obrir un expedient a la
jutgessa i ara el Síndic de Greuges també s’ha queixat. Amb tot, el
CGPJ no obrirà cap expedient i la queixa del Síndic no podrà prosperar.
