La guerrilla de Josep de la Trinxeria, un pagès de la important vila de Prats de Molló, es declarà en rebel·lia contra els ocupants francesos; fou un dels caps dels revoltats contra els ocupants francesos.
Els revoltats, que foren coneguts com els Angelets de la terra, es van escampar per la comarca del Vallespir, amagats sobretot als pobles de Serrallonga i Montferrer el 1667. L'any següent atacaren l'hostal dels Banys on s'allotjaven els gabellots (malnom dels funcionaris que recaptaven la gabella). També tingueren assetjat dins de l'església de Sant Llorenç de Cerdans un sotsveguer anomenat Maniel. Com a resposta, el president del Consell Sobirà, Francesc de Segarra, va enviar-hi una dura expedició de càstig de 300 soldats, i el mes de juliol va oferir una recompensa de cent doblers d'or a qui detingués els resistents. L'expedició, però, fou derrotada al pas del Llop el setembre del 1668 i hagué de recular a Arles. Bons coneixedors del territori, les guerrilles perjudicaren greument les tropes franceses durant aquests anys perseguint i eliminant un bon nombre de cobradors de l'impost de la sal.
En aquell moment la revolta no només va recomençar, sinó que fou molt més crua, i les lluites tingueren lloc a tot el Vallespir: el 27 de febrer del 1670 els miquelets o angelets s'apoderaren d'Arles i van matar el batlle de la localitat. Poc després assetjaren la capital, la vila de Ceret, tal dia com avui.
Revolta dels angelets de la terra (Viquipèdia)
