13-S a Arenys de Munt: I amb el somriure, la revolta

Malauradament, també hi ha una sèrie de factors adversos que cal considerar, de cara a futures consultes, però sobretot per a garantir que no es malmeni l'èxit assolit a Arenys de Munt:

1.- La concentració feixista autoritzada pel Departament d'Interior el mateix dia de la consulta popular i amb la qual s'ha aconseguit crear un clima de tensió al poble.

2.- L'ocupació policial d'Arenys de Munt prevista pel dia de la consulta popular, que oficialment és presentada com a garant de la convivència ciutadana, però que contribueix a enrarir el clima local i que en realitat no té altra raó de ser que la protecció dels feixistes concentrats.

3.- La possible interferència d'elements incontrolats sota l'etiqueta d'antifeixistes, però aliens a la reivindicació de l'Autodeterminació i a la voluntat dels organitzadors de la consulta.

4.- El desplegament de mitjans de comunicació preparats per captar imatges que corroborin un guió que ja fa dies que està cuinat: independència = violència.

5.- El maniqueisme de les cúpules dels partits polítics, que emfasitzaran tots els punts negatius esmentats amb el propòsit de dinamitar la il·lusió generada i, sobrertot, l'empenta d'una iniciativa (recordem-ho) sorgida des de la base, des de la societat civil.

La resolució a aquests problemes concrets és complexa. En qualsevol cas cal tenir clar que els poders fàctics establerts han fet ús del feixisme grupuscular per atacar una expressió concreta del dret de decidir del poble català. El feixisme ha servit per inocular la por i per justificar la militarització de la població, la qual cosa reforça la percepció negativa envers la consulta popular. I, finalment, s'ha preparat el terreny mediàtic per dibuixar una imatge funesta de qualsevol temptativa d'autodeterminació, associant-la amb la violència i la marginalitat política.

Ara bé, l'independentisme no pot caure en el seu parany. Passi el que passi, l'objectiu de l'independentisme és que la consulta popular se celebri i que aquest dia sigui, ara sí, una vertitable festa de la democràcia catalana. Aquesta és la consigna. La resta de consideracions són secundàries i no beneficien gens ni mica la causa independentista.