La CUP no se sorprèn de la notícia que es va fer pública fa uns dies per la qual el Govern renunciava a declarar l'Estany Parc Natural, una reivindicaciío històrica de la comarca. En aquest sentit, la formació aposta per adequar-se a l'actual conjuntura de crisi econòmica sense que això signifiqui haver de renunciar per sempre a aquesta protecció que considera tan essencial per tal de mantenir la diversitat d'ambients, evitar la fragmentació del territori i assegurar la connectivitat ecològica i social entre els espais lliures.
Al programa electoral, Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN)
Conscients doncs que s'acabaria renunciant a aquesta declaració, la CUP va optar per incloure al programa electoral de les eleccions municipals del 22 de maig la figura de Paratge Natural d'Interès Nacional com a mesura d'urgència que preserva només la zona de l'Estany. Això sí, "sense renunciar a la figura de Parc Natural que integri la totalitat de la conca hidrogràfica en el futur mantenint la figura del PNIN per a l'Estany", precisa. La CUP explica que la figura de Paratge Natural "reconeix la singularitat de l'Estany i garanteix una gestió orientada a protegir els seus valors naturals, paisatgístics, educatius i simbòlics". Amb tot, considera, això sí, que aquesta demanda hauria de completar-se amb la creació de Reserves naturals parcials a la zona de Can Morgat i a Amaradors-Lió per la seva singularitat ecològica.
Així mateix, aposta per treballar amb col·laboració amb la resta de municipis de la conca lacustre i especialment amb el municipi de Porqueres per tal de preservar la conca de l'estany de Banyoles.
Al·legacions contra la modificació d'usos del "Cisne"
Paral·lelament, la CUP ha anunciat que ha presentat tres models diferents d'al·legacions contra la decisió de l'Ajuntament de Banyoles de modificar l'ordenació urbanística per construir set habitatges a l'antic "Cisne" de Banyoles al·legant que l'ordenació vigent fins ara no havia funcionat. Així, lamenta que es continui primant l'ús residencial de baixa densitat enfront d'un model d'usos mixte, més sostenible i que permeti una major cohesió social. Assegura que s'ha fet un pas enrere pel que fa al model de ciutat a assolir i que en lloc d'aquesta modificació s'haurien d'haver abordat els motius pels quals no funcionava l'antiga ordenació, dedicar esforços en potenciar l'atractivitat d'aquest sector per a possibles comerciants i dignificar aquest espai en benefici de tots els banyolins i banyolines i no únicament de set famílies.
D'aquesta manera, la CUP defensa que, abans de fer qualsevol altre modificació del planejament urbanístic vigent, cal enllestir el nou POUM "que reguli els límits de les àrees i les cohesioni per tal que cada zona quedi integrada amb el seu entorn i la ciutat sigui harmònica en el seu conjunt". I que cal fer-ho mitjançant un procés participatiu real i no amb simples processos d'informació pública. Respecte això, la CUP denuncia que "un cop més s'aprovin mesures per la porta del darrere, mancades d'un procés participatiu a la ciutadania" en un espai d'alt interès social i paisatgístic com és el Front d'Estany.
La CUP considera que l'ordenació de l'espai públic és una qüestió "de transcendència pública", subratlla, "que afecta tots els ciutadans i per tant han de tenir el dret d'estar informats de les propostes que l'equip de govern pretén tirar endavant", insisteix.
Per saber-ne més:
L'Ajuntament de Banyoles vol construir set habitatges unifamiliars a davant de l'Estany
Més de tres milions de ciutadans podran votar la CUP el 22-M
Totes les notícies sobre la CUP
