Durant l'acte, celebrat al Col·legi de Periodistes, els impulsors han presentat el manifest, que demana la fi de la política de dispersió penitenciària d'aïllament dels presos bascos, la revisió i reforma de la Doctrina Parot i que es respectin els drets de les persones privades de llibertat.
Els ponents han recordat que la dispersió penitenciària no té base jurídica, incompleix la legalitat estatal i internacional i és un càstig afegit contra els 3.000 familiars que cada cap de setmana recorren un total de 800.000 km -20 voltes al món- per veure els seus familiars. El manifest advoca i sol·licita al govern espanyol, apel·lant als principis de l'humanisme penal, la fi de la dispersió penitenciària, la revisió i la reforma de la Doctrina Parot, l'alliberament dels presoners malalts i la fi de pressions injustificables i de dificultats afegides als familiars.
Un text que no ha canviat respecte al 2004
El gener del 2004, 75 entitats catalanes van fer públic el Manifest de la Virreina per denunciar la situació política penitenciària de l'estat espanyol. Ara, malgrat el canvi d'escenari polític amb l'alto el foc d'ETA, les demandes d'aquell text segueixen vigents. Tant és així que els signants del manifest remarquen que totes les reivindicacions del Manifest de la Virreina I segueixen vigents al Manifest de la Virreina II i és per això que les subscriuen íntegrament.
Els signants demanen la fi de la política penitenciària, d'allunyament i aïllament dels presos i preses basques, tal i com preveu l'actual ordenament jurídic en matèria de compliment de penes prop de l'entorn sòciofamiliar. Alhora, exigeixen l'alliberament de les persones que pateixen malalties greus i incurables, en aplicació de la legislació vigent i dels principis de l'humanisme penal, i també la revisió i reforma de l'anomenada Doctrina Parot, executada contra presos a punt de complir la condemna inicial. Al seu torn, també demanen que es respectin els drets que assisteixen tota persona privada de llibertat, i, finalment, la fi de qualsevol mena de dificultat afegida o pressió injustificable sobr els familiars de presos.
El text denuncia que set anys després segueixen vigents "les mateixes demandes, orientades a la fi de l'ús del dret penitenciari com a instrument polític", una cosa que ja van demanar 150 juristes de tot l'estat espanyol l'any 2007.
La CUP, entre els signants
El manifest està signat per 64 persones i 11 entitats i associacions. Entre les adhesions individuals hi ha la de la Marc Sallas com a portaveu nacional de la CUP, i també la d'Anna Gabriel, que és regidora de la CUP a Sallent. A més, a l'acte de presentació del manifest hi ha acudit el regidor de la CUP a Manresa, Àdam Majó. Entre les entitats, hi ha adherida l'organització antirepressiva Alerta Solidària i entitats contra la tortura i en defensa dels drets humans.
