Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria Històrica
La CUP recorda Sonia Rescalvo, assassinada per neonazis ara fa 35 anys a Barcelona

El 6 d’octubre de 1991, un grup de neonazis va assassinar a cops Sonia Rescalvo al parc de la Ciutadella. La seva mort, marcada per la transfòbia i l’aporofòbia, va esdevenir un símbol de la lluita contra l’odi feixista i la discriminació de les persones trans.

 

06/10/2026 Gènere

La CUP Països Catalans ha recordat aquest dimarts Sonia Rescalvo Zafra, coincidint amb el 35è aniversari del seu assassinat al parc de la Ciutadella de Barcelona. «El 6 d’octubre de 1991, un grup de feixistes va assassinar Sonia Rescalvo al Parc de la Ciutadella, per ser una dona trans i sense llar», ha assenyalat l’organització.

Aquella matinada, Rescalvo dormia a la glorieta dels Músics de la Ciutadella amb Doris Romero, també una dona trans, quan un grup de joves neonazis les va atacar brutalment. Sonia va morir a conseqüència de la pallissa i Doris va sobreviure amb ferides greus. Aquella mateixa nit, els agressors també van atacar persones sense llar que dormien al parc i van deixar Miguel Pérez Barreiros cec a conseqüència dels cops

L'assassinat va commocionar Barcelona i va representar un punt d'inflexió per al moviment LGTBI i, especialment, per a la lluita pels drets de les persones trans. El cas també va contribuir a posar sobre la taula la necessitat d'identificar i perseguir específicament les agressions motivades per l'odi i la discriminació. 

Amb els anys, el mateix espai on va ser assassinada s'ha convertit en un lloc de memòria. Barcelona va dedicar a Sonia Rescalvo l'espai situat al costat de la cascada monumental de la Ciutadella, on una placa recorda que va ser una «dona trans assassinada per un grup feixista».Trenta-cinc anys després, el record de Sonia Rescalvo continua denunciant la violència feixista, la transfòbia i l'exclusió social, i manté viva la memòria d'un crim que va marcar la lluita pels drets de les persones LGTBI als Països Catalans.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid