Diverses entitats de defensa del litoral del Camp de Tarragona han reclamat que els projectes vinculats a l’ampliació del Port de Tarragona no avancin sense una avaluació ambiental completa dels dragatges previstos, del destí dels sediments i dels efectes que aquestes actuacions poden tenir sobre la dinàmica litoral i els ecosistemes marins.
La denúncia, presentada aquest 8 d’octubre per Good Karma Projects, GETE-Ecologistes en Acció i Lluís Martí, es fonamenta en la mateixa documentació ambiental del Ministeri, que planteja la necessitat d’ampliar l’estudi d’alternatives, analitzar l’aprofitament dels sediments dragats dins del port i reforçar el seguiment dels impactes sobre el litoral.
Les entitats consideren que aquestes qüestions s’han de resoldre abans de definir definitivament l’execució dels projectes previstos en el Pla Director d’Infraestructures 2015-2035 del Port de Tarragona.
Prop de 3,9 milions de metres cúbics de sediments
El Pla Director preveu importants actuacions d’ampliació de la infraestructura portuària, entre les quals destaquen la construcció del nou contradic de ponent, nous molls, una explanada de 48 hectàrees, una nova dàrsena exterior de creuers i la prolongació del dic de Llevant.
Segons la documentació ambiental, aquestes actuacions comportarien el dragatge de 3.361.000 metres cúbics de material a l’interior del port i 535.000 metres cúbics més a la zona de la nova dàrsena de creuers, fins a arribar a un volum aproximat de 3,9 milions de metres cúbics.
A més, la documentació adverteix que encara no s’han concretat els futurs dragatges de manteniment ni els possibles volums addicionals que caldria gestionar.
Davant d’aquestes magnituds, les entitats reclamen un balanç integral dels sediments que permeti conèixer les característiques dels materials, les possibilitats de reutilització i els efectes ambientals de les diferents alternatives.
La Pineda, una platja afectada per dècades d’intervencions
Un dels punts centrals de la denúncia és la situació de la platja de la Pineda, afectada durant anys per les alteracions de la dinàmica litoral associades a les infraestructures portuàries.
La Declaració d’Impacte Ambiental de 2003 va establir aportacions periòdiques de sorra durant vint anys per compensar els efectes de la prolongació del dic exterior. Tanmateix, un informe de la Direcció General de la Costa i el Mar de juny de 2024 reconeix que aquestes mesures han resultat insuficients.
Segons el mateix informe, les aportacions de sorra no han impedit retrocessos de la línia de costa que en alguns punts haurien arribat als 80 metres.
El Ministeri també relaciona part d’aquesta problemàtica amb la utilització de sorra d’una granulometria inferior a la pròpia de la platja i recomana emprar materials de característiques adequades per millorar-ne l’estabilitat.
Les mesures correctores aplicades durant dues dècades no han resolt l’erosió de la Pineda, un fet que, segons les entitats, obliga a revisar els criteris ambientals abans d’emprendre noves actuacions.
Aprofitar els sediments abans d’extreure més sorra del fons marí
La documentació del Ministeri assenyala que els sediments procedents dels dragatges portuaris poden tenir un ús preferent en la regeneració de platges, sempre que compleixin les condicions ambientals i granulomètriques necessàries.
En aquest sentit, un estudi geofísic encarregat per l’Autoritat Portuària el 2023 va identificar fins a 1,5 milions de metres cúbics de sorra dins de la zona de servei portuària davant de la Rocabona.
Aquesta quantitat contrasta amb els 1,22 milions de metres cúbics que s’estimen necessaris per compensar els efectes del nou contradic sobre la platja de la Pineda.
Per a les entitats, aquestes dades fan imprescindible estudiar l’aprofitament dels sediments disponibles abans de plantejar noves extraccions.
«Abans d’extreure nous recursos del fons marí, cal saber exactament què es dragarà dins del mateix sistema portuari, quina part és aprofitable i quin és el destí ambientalment més adequat per a cada material», assenyalen.
La biodiversitat marina, també amenaçada
Les entitats també alerten dels possibles efectes dels dragatges i les obres marítimes sobre les praderies de Cymodocea nodosa, una planta marina inclosa en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.
L’Estudi d’Impacte Ambiental calcula una afectació directa de 1.384 metres quadrats de praderia, equivalent a l’1,51% de la superfície identificada a la zona estudiada.
Tot i que el projecte preveu mesures de traslocació i replantació, les entitats consideren imprescindible establir un seguiment ambiental rigorós que permeti comprovar-ne l’eficàcia i corregir els possibles impactes.
Reclamen transparència i una revisió de les alternatives
Good Karma Projects, GETE-Ecologistes en Acció i Lluís Martí exigeixen que, abans de concretar els projectes, es completin els estudis sobre la dinàmica litoral i el canvi climàtic, es faci públic un balanç detallat dels sediments i es justifiqui ambientalment el destí dels materials dragats.
També reclamen que es prioritzi la reutilització dels sediments del mateix sistema litoral quan sigui viable i que s’estableixi un programa específic de seguiment de la platja de la Pineda i de les praderies marines.
Les entitats remarquen que aquestes exigències no responen únicament a les reivindicacions del moviment ecologista, sinó que recullen observacions formulades per la mateixa Direcció General de la Costa i el Mar.Diverses entitats de defensa del litoral del Camp de Tarragona han reclamat que els projectes vinculats a l’ampliació del Port de Tarragona no avancin sense una avaluació ambiental completa dels dragatges previstos, del destí dels sediments i dels efectes que aquestes actuacions poden tenir sobre la dinàmica litoral i els ecosistemes marins.
La denúncia, presentada aquest 8 d’octubre per Good Karma Projects, GETE-Ecologistes en Acció i Lluís Martí, es fonamenta en la mateixa documentació ambiental del Ministeri, que planteja la necessitat d’ampliar l’estudi d’alternatives, analitzar l’aprofitament dels sediments dragats dins del port i reforçar el seguiment dels impactes sobre el litoral.
Les entitats consideren que aquestes qüestions s’han de resoldre abans de definir definitivament l’execució dels projectes previstos en el Pla Director d’Infraestructures 2015-2035 del Port de Tarragona.
Prop de 3,9 milions de metres cúbics de sediments
El Pla Director preveu importants actuacions d’ampliació de la infraestructura portuària, entre les quals destaquen la construcció del nou contradic de ponent, nous molls, una explanada de 48 hectàrees, una nova dàrsena exterior de creuers i la prolongació del dic de Llevant.
Segons la documentació ambiental, aquestes actuacions comportarien el dragatge de 3.361.000 metres cúbics de material a l’interior del port i 535.000 metres cúbics més a la zona de la nova dàrsena de creuers, fins a arribar a un volum aproximat de 3,9 milions de metres cúbics.
A més, la documentació adverteix que encara no s’han concretat els futurs dragatges de manteniment ni els possibles volums addicionals que caldria gestionar.
Davant d’aquestes magnituds, les entitats reclamen un balanç integral dels sediments que permeti conèixer les característiques dels materials, les possibilitats de reutilització i els efectes ambientals de les diferents alternatives.
La Pineda, una platja afectada per dècades d’intervencions
Un dels punts centrals de la denúncia és la situació de la platja de la Pineda, afectada durant anys per les alteracions de la dinàmica litoral associades a les infraestructures portuàries.
La Declaració d’Impacte Ambiental de 2003 va establir aportacions periòdiques de sorra durant vint anys per compensar els efectes de la prolongació del dic exterior. Tanmateix, un informe de la Direcció General de la Costa i el Mar de juny de 2024 reconeix que aquestes mesures han resultat insuficients.
Segons el mateix informe, les aportacions de sorra no han impedit retrocessos de la línia de costa que en alguns punts haurien arribat als 80 metres.
El Ministeri també relaciona part d’aquesta problemàtica amb la utilització de sorra d’una granulometria inferior a la pròpia de la platja i recomana emprar materials de característiques adequades per millorar-ne l’estabilitat.
Les mesures correctores aplicades durant dues dècades no han resolt l’erosió de la Pineda, un fet que, segons les entitats, obliga a revisar els criteris ambientals abans d’emprendre noves actuacions.
Aprofitar els sediments abans d’extreure més sorra del fons marí
La documentació del Ministeri assenyala que els sediments procedents dels dragatges portuaris poden tenir un ús preferent en la regeneració de platges, sempre que compleixin les condicions ambientals i granulomètriques necessàries.
En aquest sentit, un estudi geofísic encarregat per l’Autoritat Portuària el 2023 va identificar fins a 1,5 milions de metres cúbics de sorra dins de la zona de servei portuària davant de la Rocabona.
Aquesta quantitat contrasta amb els 1,22 milions de metres cúbics que s’estimen necessaris per compensar els efectes del nou contradic sobre la platja de la Pineda.
Per a les entitats, aquestes dades fan imprescindible estudiar l’aprofitament dels sediments disponibles abans de plantejar noves extraccions.
«Abans d’extreure nous recursos del fons marí, cal saber exactament què es dragarà dins del mateix sistema portuari, quina part és aprofitable i quin és el destí ambientalment més adequat per a cada material», assenyalen.
La biodiversitat marina, també amenaçada
Les entitats també alerten dels possibles efectes dels dragatges i les obres marítimes sobre les praderies de Cymodocea nodosa, una planta marina inclosa en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.
L’Estudi d’Impacte Ambiental calcula una afectació directa de 1.384 metres quadrats de praderia, equivalent a l’1,51% de la superfície identificada a la zona estudiada.
Tot i que el projecte preveu mesures de traslocació i replantació, les entitats consideren imprescindible establir un seguiment ambiental rigorós que permeti comprovar-ne l’eficàcia i corregir els possibles impactes.
Reclamen transparència i una revisió de les alternatives
Good Karma Projects, GETE-Ecologistes en Acció i Lluís Martí exigeixen que, abans de concretar els projectes, es completin els estudis sobre la dinàmica litoral i el canvi climàtic, es faci públic un balanç detallat dels sediments i es justifiqui ambientalment el destí dels materials dragats.
També reclamen que es prioritzi la reutilització dels sediments del mateix sistema litoral quan sigui viable i que s’estableixi un programa específic de seguiment de la platja de la Pineda i de les praderies marines.
Les entitats remarquen que aquestes exigències no responen únicament a les reivindicacions del moviment ecologista, sinó que recullen observacions formulades per la mateixa Direcció General de la Costa i el Mar.
