L’informe Quan el lobby fòssil rebaixa la ciència: desregulació i captura corporativa en el gir climàtic de la UE cap a 2040, elaborat per Ecologistes en Acció, analitza l’evolució recent de la normativa climàtica europea i alerta sobre l’impacte regressiu de les lleis òmnibus aprovades durant el 2025, que han debilitat de manera significativa els compromisos ambientals de la Unió Europea.
L’estudi examina la creixent desconnexió entre l’urgència científica davant la crisi climàtica i les decisions polítiques adoptades en la revisió de l’estratègia climàtica a llarg termini de la Unió Europea. En aquest sentit, el document repassa els avenços assolits durant el mandat 2019–2024 amb el Pacte Verd Europeu i els contrasta amb el gir desregulador del nou cicle legislatiu 2024–2029.
L’informe analitza en detall la Legislació Europea sobre el Clima i els principals instruments desplegats els darrers anys, com el paquet Fit for 55, el Règim de Comerç de Drets d’Emissió (ETS i ETS2), el Fons Social per al Clima, el Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni, el Reglament de Repartiment de l’Esforç i les directives d’Energies Renovables i Eficiència Energètica.
Segons l’estudi, aquest marc ha entrat en contradicció amb l’actual orientació política marcada per l’informe Draghi sobre el futur de la competitivitat europea, que —segons Ecologistes en Acció— representa una continuïtat amb l’ortodòxia econòmica neoliberal i prioritza la desregulació i la reducció del paper institucional, amb riscos evidents per a la sostenibilitat ambiental. Aquest canvi de rumb es va formalitzar al març del 2025 amb la Declaració de Budapest, sota el concepte de “simplificació normativa”.
Deu lleis òmnibus i un retrocés ambiental sense precedents
El document constata que durant el 2025 s’han aprovat deu lleis òmnibus que han modificat substancialment la normativa climàtica i ambiental europea. Entre altres mesures, aquestes lleis:
-
Suspenen durant dos anys l’obligació de presentar informes de sostenibilitat.
-
Paralitzen el reglament de Deguda Diligència empresarial.
-
Redueixen controls ambientals dins la Política Agrària Comuna.
-
Endarrereixen obligacions ambientals vinculades a bateries.
-
Simplifiquen els requisits sobre substàncies tòxiques.
-
Destinen prop de 800.000 milions d’euros a despesa en defensa, en detriment de polítiques climàtiques.
L’informe també analitza el paper del Comitè Assessor Científic Europeu per al Canvi Climàtic, que havia recomanat una reducció d’emissions del 90–95% basada en la gestió de la demanda. Segons l’estudi, aquestes recomanacions han estat progressivament diluïdes per la Comissió Europea fins a l’adopció política d’un objectiu del 90%, “llastrat per forats legislatius i mecanismes de flexibilitat” que en comprometen l’efectivitat real.
Implicacions per a l’Estat espanyol
Pel que fa a l’Estat espanyol, l’informe assenyala que la revisió dels objectius climàtics europeus obligarà a modificar la llei 7/2021 de Canvi Climàtic i Transició Energètica i el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima. En aquest context, Ecologistes en Acció apunta que el govern espanyol encara té marge per limitar la transposició de les mesures més lesives, prioritzant la integritat ambiental i incrementant els objectius de reducció d’emissions i d’energia neta.
L’estudi recorda que, segons els criteris de justícia climàtica, l’Estat espanyol —com a país del nord global amb responsabilitat històrica— hauria d’assolir la descarbonització completa l’any 2040, amb una reducció d’entre el 90 i el 95% de les emissions respecte a 1990.
Crida final a un canvi de rumb
L’informe conclou que, sense una estratègia integral que anteposi la justícia social i la protecció ambiental a l’interès empresarial, l’Estat espanyol i la Unió Europea perpetuaran el mateix model que ha conduït a l’actual crisi climàtica. Per això, reclama recuperar íntegrament les recomanacions científiques, prioritzar la reducció de la demanda, eliminar els crèdits de carboni, establir salvaguardes per als ecosistemes i les persones, i apostar per una transformació real, lluny de les lògiques neoliberals que han marcat el gir climàtic recent.
