"Anònimis" conjuntament amb el Comitè de suport LoLa, Centres d'estudis Unitat Popular, CUP Granollers i el Centre d'Estudis Sindicals i Llibertaris han organitzat aquest dissabte, 30 de novembre, un acte per commemorar el 50 aniversari de la Carta de Brest. Serà a 18h a "Anònimis" (carrer Ricomà, 57 de Granollers).
Es comptarà amb la presència de membres de les organitzacions signants. Per Euskal Herria, Eneko Irigaray, membre fundador d'ETA i responsable de l'oficina de relacions internacionals de la mateixa a Arglria del 1965 q 1976. Per Galiza, Luis Gonçales Blasco "Foz" fundador de la "Unión do Pobo Galego" (UPG) i redactor i firmant de la Carta de Brest i pels Països Catalans, Blanca Serra, històrica militant independentista i signant de la Carta de Brest en representació del PSAN-P.
Carata de Brest
L’1 de maig de 1975 ETA, PSAN-p i UPG signaven una declaració conjunta en què es comprometien al suport mutu en les respectives lluites d’alliberament. Explicitant la seua adhesió a la Carta de Brest i concretant aquesta aliança entre les lluites del País Basc, Galicia i els Països Catalans.
La Carta de Brest va representar la primera declaració conjunta dels moviments d’alliberament nacional de l’Europa occidental i va signar-se el febrer de 1974 amb el Sinn Fein–IRA (Moviment Republicà Irlandès), UDB (Unió Democràtica Bretona) i UPG (Union do Pobo Galego), més tard s’hi van afegir organitzacions d’Occitània, Gal·les, Còrsega, el País Basc i els Països Catalans.
En aquesta mateix dia també es declarava l’estat d’excepció a Guipúscoa, Biscaia i Àlaba, i una militant d’ETA-pm era detinguda a Espinavell, en intentar travessar la muga pirinenca. Al juny la policia franquista detenia Txiki després d’un tiroteig pels carrers de Barcelona
La tardor de 1975 diversos militants independentistes, majoritàriament del PSAN-Provisional, van refugiar-se a Catalunya Nord a causa del setge policial a la xarxa de suport als militants bascos.
