El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana(ANC), en el ple presencial que ha celebrat a Valls, ha aprovat la creació d’una Comissió d’Estructures de País i una declaració política sobre la possible convocatòria de noves eleccions.
La nova Comissió d’Estructures de País estarà formada per diversos grups que elaboraran treballs sectorials (Defensa; Economia i Transició Energètica; Geopolítica i Relacions Internacionals; Llengua i Cultura; Migració i Inserció Social; Protecció Pública, Salut i Habitatge; Terra, Pagesia i Consum Agrari o Territori i Infraestructures) per a desenvolupar les pràctiques encaminades tant a la proclamació de la independència com a mantenir-la, un cop decretada.
Després del fracàs de sostenir la declaració d’independència, i amb l’experiència acumulada d’aleshores ençà, “és prou evident que qualsevol treball d’aquest caràcter emprès per l’ANC no pot tenir un rol secundari respecte a les institucions, sinó que ha de disposar d’autonomia per garantir-ne l’aplicació i el manteniment quan s’haurà proclamat de nou la independència”.
Pel que fa a la declaració política aprovada, l’Assemblea proposa als partits i a les entitats independentistes debatre una “agenda per la Independència” a la legislatura vinent si hi ha majoria independentista.
L’Agenda per la Independència planteja exigir, des del carrer i les institucions, les estructures d’estat que Catalunya necessita per afrontar els reptes democràtics, lingüístics i econòmics que n’amenacen la supervivència com a nació avançada.
L’agenda que inicialment l’Assemblea proposa als partits independentistes inclou:
- Una campanya de mobilitzacions i denúncia de les conseqüències de l’espoli fiscal, que es combinaria amb una iniciativa per la sobirania fiscal que el Parlament presentaria a les Corts espanyoles.
- L’elaboració i presentació mitjançant una iniciativa legislativa popular de la “Carta per la llengua catalana”, que aplegaria totes les mesures legals necessàries per garantir el futur de la nostra llengua.
- La creació d’un sistema judicial català.
- La projecció internacional de la demanda independentista, recuperant una eina com el Diplocat per preparar el reconeixement diplomàtic de la República Catalana.
- La culminació de l’escalada de tensió i nou embat per fer efectiva la independència. Davant la negativa espanyola a les lleis imprescindibles per garantir el nostre futur nacional, el Parlament de Catalunya presentaria l’exigència de la independència a les Corts espanyoles, mitjançant la fórmula d’una reforma constitucional. El rebuig d’aquesta proposta esdevindria el detonant de la nova confrontació amb l’Estat. Els diputats i senadors independentistes abandonarien el Congrés i el Senat espanyols. A continuació, el president de la Generalitat convocaria eleccions constituents al Parlament de Catalunya.
