Normalment els errors que criden més l'atenció de l'opinió pública són els que obliguen a parar la central. En aquests cinc anys, 37 successos van tenir com a resultat impedir la producció elèctrica del reactor durant períodes d'hores a dies. Ascó I és, amb gran diferència la que ha hagut de parar més vegades de manera inesperada. També és la central, juntament amb Vandellòs II, amb més problemes del sistema de refrigeració de components nuclears, la refrigeració dels sistemes de seguretat del nucli. Sens dubte, aquest tipus de problemes són els que semblen més preocupants.
Vandellòs II és també la central amb més successos relacionats amb la connexió a la xarxa elèctrica general, bé per problemes al parc elèctric o per inestabilitat de la xarxa exterior degudes a oscil·lacions de la xarxa o tempestes. D'altra banda, crida l'atenció la freqüència de fallades relacionades amb equipament de sensors a Ascó I i II i Cofrents. Es tracta d’instrumentació per controlar l’operació de la central, també els problemes amb vàlvules dels sistemes d’auxiliars de refrigeració del reactor o de sistemes d’expulsió de gasos.
És preocupant l'alt nombre d'incompliments de les Especificacions Tècniques de Funcionament (ETF), els documents que estableixen tot un seguit de proves i restriccions de funcionament per evitar que es pugui funcionar si els “sistemes de seguretat” no estan plenament disponibles. No obstant això… ni sempre es compleixen a les centrals ni sempre el CSN és com n'hauria de ser d'inflexible en aquest tema.
Encara queden 11 anys de conviure amb el risc de les centrals nuclears, i la revisió d'incidents i errors des de l'acord de tancament mostra que mentre segueixin en funcionament no es pot relaxar la vigilància i l'atenció pública sobre elles pel risc que suposen. Aquest és el propòsit del moviment antinuclear, però sobretot, el Moviment Ibèric Antinuclear i Ecologistes en Acció, segueixen reclamant que es tanquin com més aviat millor.
