Aquestes dues sentències que ara ha publicat el Tribunal Suprem tenen el seu origen en els recursos interposats per dos diputats del Partit Popular i el sindicat CSIF, contra l’esmentat Decret 61/2017. Les sentències del Tribunal Suprem són conseqüència dels recursos de cassació que la Generalitat Valenciana i l’STEPV-Intersindical Valenciana varen interposar contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, que anul·laven 14 articles del Decret. Cal ressaltar que l’STEPV-IV ha estat l’única entitat, que a més de la Generalitat, ha donat suport jurídic i ha batallat per la legalitat d’aquesta normativa.
L’STEI Intersindical considera intolerable aquesta involució i deriva autoritària del poder judicial contra l’autogovern valencià i, d’una manera molt especial, contra els drets lingüístics dels valencianoparlants. Per això continuarà donant suport a la defensa dels drets lingüístics i d’autogovern de tot l’àmbit lingüístic català davant les instàncies polítiques i judicials que calgui. No és admissible que el Tribunal espanyol ignori la pertinença del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears al mateix àmbit lingüístic, i se centri exclusivament en el fet que cada llengua és oficial només dins el territori de la comunitat autònoma.
Ens afegim a l’exigència de l’STEPV-IV perquè els partits que donen suport al Govern del Botànic facin els canvis legislatius pertinents, amb la publicació d’una Llei d’igualtat lingüística, un cop s’ha demostrat que la Llei d’ús i ensenyament del valencià ja no és un instrument vàlid. Per això, si la Generalitat vol defensar els drets dels valencianoparlants, ha d’aprovar de manera urgent una llei d’igualtat lingüística que posi els drets lingüístics dels i les valencianoparlants al mateix nivell que els dels castellanoparlants i superi d’una vegada l’absurditat del nominalisme lingüístic.
