Tal com ens informa Daniela Grau Humebert de la Comissió Organitzadora i que recull L'Unilateral, la massacre de la població d’Elna el 1285 és, ara per ara, l’única commemoració a la Catalunya del Nord d’un dels episodis més tràgics dels patiments dels nord-catalans per haver resistit els conqueridors francesos. El Papa Martí IV va declarar el rei català Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília i designà com a Rei d’Aragó, de València i Comte de Barcelona a Carles d’Anjou, segon fill del rei Felip II de França. L’exèrcit francès sortia de Perpinyà en direcció al Pirineu quan el 25 de maig es va trobar una forta oposició a la ciutat d’Elna. La població del Rosselló que s’havia congregat a la ciutat va lluitar amb força contra els francesos, i finalment es va refugiar a la catedral on fou exterminada per l’exèrcit que a continuació va cremar la vila. Així ho escriu Bernat Desclot en la seva Crònica:
“E, quan la vila d’Elna fou presa e los francesos hagueren morts tots los hòmens e les fembres qui eren en la vila, enderrocaren totes les cases e els albergs ..que anc no hi romàs… pedra sobre altre…metren foc e cremaren tota la vila …puis partiren-se d’aquí… ab gran goig i gran alegria”.
Els actes inclouen també la visita al Memorial de Ribesaltes. La creació del Memorial és molt recent i de gestació lenta perquè durant més de mig segle es va amagar el rol del camp: camp militar (octubre del 1939), de trànsit, de tropes colonials franceses (1939); camp de concentració a partir del 1940 de refugiats catalans, espanyols, gitanos i jueus; camp de deportació amb via de ferrocarril cap a Auschwitz (1942), de detenció de presoners de guerra alemanys (deu mil) i col·laboracionistes francesos després de la guerra; camp «d’alberg», «d’internament», «de trànsit», «de retenció administrativa», de vietnamites, de combatents del FLN, d’harkis, de sense papers… fins al 2007. El Camp de Ribesaltes utilitzat i legitimat pels governs de la Tercera República, de Vichy, del Govern provisori, de la Quarta i de la Cinquena República, testimonia durant quasi setanta anys la barbàrie legal francesa.
Per Daniela Grau, “en el Dia de la Memòria a la Catalunya del Nord palesem la voluntat de recuperar la memòria històrica, de lluitar contra el genocidi cultural i lingüístic i de contribuir a la presa de consciència nacional. Volem fer constar que tenim herois propis i honorar la memòria de tots els qui van resistir a les ocupacions franceses i més particularment volem retre homenatge a la població d’Elna per haver estat fidel a Catalunya. Volem evidenciar que tenim una història mil·lenària desconeguda per la població perquè és amagada o tergiversada. Quan la contextualització històrica es fa imprescindible, la premsa local i les oficines de turisme substitueixen el mot «catalan» per «mallorquin», «aragonais» i «espagnol» (cap rastre de l’estat català ni dels comtes-reis catalans!). El silenci durant anys sobre els camps de concentració al Departament dels Pirineus Orientals i l’ús d’eufemismes per tergiversar les responsabilitats dels governs francesos queden evidenciats en el cas del Camp de Ribesaltes.
«Al Dia de la Memòria a Elna denunciem les repressions tant del segle XIII com del segle XX i XXI que afecten la nació catalana sencera. Enguany denunciem el vergonyós silenci que fa el govern francès i les institucions europees còmplices del totalitarisme espanyol. Manifestem la nostra solidaritat amb tots/es els/les compatriotes perseguits, multats, engarjolats ignominiosament per voler l’aplicació del Dret a l’Autodeterminació, dret internacionalment reconegut, per voler la República catalana, un estat català independent.»
El programa complet del dia, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Elna, de mossèn Oriol, arxipreste i canonge de la Catedral de la ciutat, d’Indrets del Record i de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana és el següent: 11 hores: Missa en català a la Catedral d’Elna oficiada per mossèn Oriol. 12 hores: Parlaments. Ofrena floral a càrrec de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana davant de la Placa commemorativa dels fets del 25 de maig del 1285 (Jardins de la Catedral). 13.30 h: Dinar de germanor entre catalans del nord i del sud. 15.30 h: Visita guiada al Memorial de Ribesaltes. Més informació: INSTITUT DE PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CULTURA CATALANA. Barcelona
