Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
memòria històrica
Xàtiva recorda a les víctimes del bombardeig feixista de 1939
13/02/2017 Drets i Llibertats

El que anava a ser un homenatge amb magnificència a les més de 140 víctimes del bombardeig feixista de Xàtiva de 1939, amb primeres figures polític-socials, va acabar sent un acte molt més modest del previst pels enfrontaments entre diferents agents implicats en el memorial que quasi acaba per esfondrar-ho tot. L’organització va anunciar la presència del jutge Baltasar Garzón, el President de la Generalitat, Ximo Puig i el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, però al final cap d’ells va estar present, segons informa Comarcv

L’epicentre del terratrèmol que es va originar fa setmanes va ser l’anunci que la figura central d’aquest homenatge anava a ser el jutge Garzón. Açò va fer eclosionar les crítiques del sector més nacionalista de la societat xativina, amb el cantant Feliu Ventura i l’escriptor Toni Cucarella repudiant la presència de Garzón i anunciant la seua absència en l’acte, i creant-se en paral·lel una ona de rebot en les xarxes socials.

El següent a disparar va ser el Consell de la Joventut de Xàtiva que va carregar contra la grandària dels actes, criticant que amb tant muntatge es perdia l’esperit de record i homenatge als protagonistes. El Consell va ser un dels impulsors de la recuperació d’homenatge i qui va finançar la instal·lació d’un monument a les portes de l’estació de Xàtiva on s’evoca la memòria de les víctimes. Davant aquesta situació el Consell també es va tornar a oferir per a reprendre ells l’organització dels actes, en mans de Republicans de Xàtiva des de 2013.

Incidint en el rebuig a la presència de Garzón també es va iniciar una recollida de suports a traves del manifest del Ateneu Popular de Xàtiva ‘No als encobridors de tortures’ al que se sumaven membres de la societat setabense, així com d’altres territoris.

Tot açò va cristal·litzar com una gran càrrega sobre les esquenes del portaveu de Republicans de Xàtiva, Vicent Gimeno, que va acabar per presentar la dimissió dies abans de la celebració de l’homenatge; així la organizaciòn finalment la va assumir l’Ajuntament de Xàtiva. Per sort per als participants, des de l’any passat el govern municipal (de PSPV-EU-Compromís) ja s’implica en l’homenatge, no com en els 20 anys anteriors del PP d’Alfonso Rus.

Pel camí es va saber que Baltasar Garzón va acceptar mesos arrere la invitació, mancant confirmar-se en l’últim moment per a tancar l’agenda, punt que finament no es va confirmar. Tampoc van aparèixer els presidents de la Generalitat ni de la Diputació que, pel que sembla, mai van tenir en l’agenda aquesta participació.

Però l’acte continuava endavant, enguany va explicar com a conductor amb el periodista xativí Josep Lluís Fitó, i intervencions a càrrec de Toni Morant, professor de la Universitat de València, membre de l’aula d’Història i Memòria Democràtica de la Facultat d’Història; Matías Alonso, president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de València; Filippo Carcassola, president de l’Associació Espai Itàlia de València; Rosa Pérez Garijo, vicepresidenta de la Diputació de València i diputada de Memòria Històrica. L’acte es va tancar amb el discurs de l’alcalde Roger Cerdà. A més de les intervencions sociopolítiques la part artística va ser representada pel cantautor Andreu Valor, la Muixeranga de Xàtiva i la colla de dolçaina i tabalet La Socarrada.

La barbàrie feixista contra la població civil

El bombardeig aeri de Xàtiva del 12 de febrer de 1939 va causar 129 morts i més de 300 ferits. El llançament de les bombes el va realitzar l'aviació feixista italiana a les ordres de l'exèrcit espanyol i del General Franco. Les bombes van causar estralls sobre l'estació del tren de la ciutat i sobre cases veïnes. Es tractava de bombes de 250 quilos llençades des de l'aire; testimonis orals de l'època explicaven que es van arribar a trobar restes humanes sobre arbres a centenars de metres de la zona del bombardeig.

Publicat el llistat de víctimes en l'aniversari del bombardeig de Xàtiva i Manuel

El llibre Bombardeig de Xàtiva 1939 aparegut ara fa 10 anys, recull un llistat actualitzat de les víctimes del bombardeig de Xàtiva i les de Manuel del dia abans, 11 de febrer.

Diferents historiadors són cooautors del llibre: Germán Ramírez Aledón, Eladi Mainar, Robert Martínez i Canet, Ferran BeldaAntoni Martínez i Revert, Miquel Mollà, Antoni Marzal, Miquel Lorente Jordi Estelles  i Carles Sánchez

Valora
Rànquings
  1. La CUP, ICV, ERC i PDeCAT d'Argentona aniran junts a les municipals
  2. S'ha acabat el crèdit
  3. La CUP impulsa una Proposta de Resolució conjunta per fer front a l’estratègia electoralista de Cs
  4. "Li demano a Puigdemont que no posi un peu al coll de qui està sent trepitjat"
  5. De governs efectius, investidures esguerrades i vots eixorcs
  6. Cim de les invisibilitzades en suport a la Tamara i l'Adri i Mallorca s'agermana a Cims per la Llibertat en solidaritat a Valtònyc
  7. La CUP fa possible la modificació de la llei que permet les Iniciatives Legislatives Populars
  8. Poble Lliure afirma que l’independentisme no té estratègia ni direcció política
  9. La Maternitat d’Elna
  10. Presentació de la sectorial d'Ensenyament: "La República comença a les aules"
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid