El 23 de febrer de 1984 va sortir al carrer el primer número d'El Llamp, una publicació quinzenal que tenia com a subtítol "al servei de la Nació catalana".
Ara podeu consultar alguns d'aquells articles d'El Llamp durant els seus tres anys d'existència, de 1984 a 1987, en un recull de Nació Digital.
La seva aparició va començar d'obrir un espai en la comunicació dels corrents independentistes que tot just es refeien de la victòria de la Transició autonòmica. La vocació d'El Llamp era la de donar veu des del periodisme i l'opinió plurals a unes posicions polítiques que en aquells moments estaven força acorralades.
La revista El Llamp va seguir el projecte de l'editorial del mateix nom, amb dos anys abans aleshores. Dirigida per Joan Crexell i amb Xavier Borràs com a redactor en cap, la publicació va iniciar un camí que es va cloure el 1987, després d'editar 74 números i d'haver incidit de manera important entre els sectors del catalanisme i del moviment independentista.
Enric Borràs n'era l'editor d'aquesta experiència comunicativa, amb la qual van participar escriptors i les veus més importants de l'independentisme contemporani. Borràs ha deixat escrites algunes reflexions sobre la trajectòria de la revista El Llamp, vint-i-cinc anys després de la seva desaparició, en un article publicat al seu bloc.
Des de Llibertat.cat hem publicat articles i imatges de la revista El Llamp, que ha estat una font inestimable de memòria per al nostre moviment. Entre aquests articles recomanen "Els “especials" de la Guàrdia Urbana: un nou cos repressiu?" de Robert Surroca (publicat el maig de 1986); "Tenim el catalans esperit bel·licós?", d'Agustí Barrera (publicat el novembre de 1985); així com el recordatori de l'efemèride de Ferran Dalmau "30 anys de la fundació d'El Llamp", publicat al seu bloc.
